La màquina del temps

Un relat de: Orfeu

Ara, corre, riu, espenta, afanyat!
La màquina ja està encesa.
La màquina en la què el temps va
anys enrere.

Afanyat, no queda temps!
No t'esglaie la grisa
fumeguera.
Ni el camí per al qual
tornada no hi ha;
mira sempre endavant,
no dubtes en ton destí.

Vers el segle XIII dius?
Vers la ciutat conquerida?
Ara gire aquesta roda,
i dos o tres puntellades.
Vinga! Entra!
La màquina està engegada.
Aconsegueixis en poc temps
gran victòria en la croada.

Adéu-siau, vell amic.
Tingues vida molt bona,
No oblides ton passat,
esdevingut futur ara,
ans ja saps a on aniràs:
d'on vens: cap a la nostra era.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Orfeu

9 Relats

15 Comentaris

9136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nasc en València, cresc en València i visc en València; què més es pot desitjar?

Va, i ara la versió bona: Nasc en València al 1992; estic a punt de treure'm el graduat escolar (a data de 2009) i m'estime molt la llengua Catalana-Valenciana-Balear-etc etc etc.

Algun cop he guanyat algun petit premi sense importància, així doncs cosidere que tinc un nivell de redacció acceptable.

Últimament no sé per què però m'està donant per escriure poesia, un génere que no m'havia cridat mai l'atenció; xe, que m'estaré fent romàntic?