La llei del pèndol o el moviment irremissible

Pèndol vacil·lant,
de capritxoses oscil·lacions
i de retorn segur.

Planta cara al temps,
i restableix-ne la dimensió
sincera i captivadora
del tramolós ritme humà.

Però no t'adormis,
ni permetis que ens adormim
veient el teu pas
perdut en l'eternitat.

Obre espais de claror,
mentre proclames al vent
tresors de jovenesa i de vellesa,
perduts en l'escomesa,
mentre jugàvem sense saber
que la victòria és passatgera
i la derrota és franca i és difícil.

Al capdavall, ara és demà,
i al fons del cor portem gravat
l'anar i el venir pel món,
per restar en la freda nit
dels dies glaçats d'hivern
i el desig que l'escalf de l'amor
ens aclapari.

Perquè només amb un obrir i tancar d'ulls
podem desxifrar el temps del temps,
noses i neguits indigestos
i misteris sagrats que traspuen senzillesa.