La llàgrima d'en Jonàs (Temàtica: poder)

Una nit, fart d'anar per la vida de fracàs en fracàs, l'honrat Jonàs va decidir guardar la seva bondat - i tot el que això implicava - dins d'un tub d'assaig. Qui ho diria que un sentiment tan immens es pogués comprimir dins d'una llàgrima insignificant, però així és. Jonàs va plorar una mísera llàgrima, la va desar dins d'un tub d'assaig i se'n va anar a dormir. Va somiar. Un futur farcit d'èxits. Diners. Dones boniques als seus peus. Infinitat de tresors de dubtosa procedència. Va veure's a si mateix, Jonàs, el dels ulls secs, com l'anomenarien, temorencs i en la més estricta intimitat, tots els seus acòlits i subalterns. Va somiar-se com un ésser implacable, dèspota, triomfador. Al despertar, sobresaltat, en plena matinada, va caminar cap on havia desat el tub d'assaig i va contemplar la líquida llàgrima de bondat que contenia. Un dilema li corprenia aquell cor que, a poc a poc, havia començat a assecar-se-li. Beure's la llàgrima i recuperar la bondat que tant el caracteritzava o esperar a què s'evaporés, sucumbint així a la temptació de la grandiloqüència. Amb un sospir de resignació, Jonàs prengué el tub d'assaig i decidí.