Cercador
LA LÀPIDA D’ERMOMIR. ARXIU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR DEL VALLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem a l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, el Joan Vives Castells, i l’Antonio Mora Vergés, havíem de fer el lliurament d’un exemplar del DVD del ‘Romànic Proper’ de Santa Maria de les Arenes. Altrament volíem recollir imatges de la Làpida d’Ermomir.
Trobàvem a l’estudi ‘La Epigrafía latina medieval en los condados catalanes (815-circ. 1150)’ , de Javier de Santiago Fernández :
44. Epitafio de Ermomir (Castellar del Vallés). 966 –Lám. XXXII-4 Se conserva en el Arxiu Històric de Castellar del Vallès. Mármol.
+ SCOPOLIS ISTARV BIT
TVMINATIS TEGVT ERMO
3 MIRI CORP* FAVETE XPO
REQE ABEAT OBIIT II KL
OCT AN DNI DCCCCLXVI
6 AN XII REG LEVTARIO REGE
(Cruz) Scopolis istaru(m) bit/tuminatis tegu(u)t Ermo/3miri
corp(us); fave(n)te Chr(ist)o/ req(ui)e(m) abeat. Obiit II k(a)l(endas)
/ oct(obras), an(no) D(omi)ni DCCCCLXVI,/6 an(no) XII reg(ante)
Leutario rege.
L’autor esmenta molt particularment :
La fórmula, un tanto especial, del epitafio de Ermomir, en el cual el verbo notificativo va implícito, sin mención expresa. La fórmula notificativa señala el enterramiento del cuerpo, Scopolis istarum bittuminatis teguut, es decir «recubierto de estas rocas», utilizando unos términos bastante peculiares para referirse al monumento y su descripción que no hemos constatado en ninguna otra inscripción.
I l’expressió : , favente Christo réquiem abeat, en la que se pide por su eterno descanso.La seva proposta de traducció diu :
Recubierto de estas rocas (yace) el cuerpo de Ermomir; parta hacia
el descanso con la benevolencia de Cristo. Murió el día 2 de las
kalendas de octubre (30 de septiembre), en el año del Señor 966, en
el año 12 del reinado de Lotario.
Potser la disposició sobre la tomba era horitzontal a la manera de les esteles funeràries, enlloc de vertical com les làpides convencionals ? .
Aquesta peça de marbre de Carrara, amb una motllura lateral d’oves i fulles d’acant, que hom suposa de principis del segle III desprès de Crist, ens formula moltes preguntes :
Originàriament havia de formar part d’un immoble molt important; potser una església precristiana aixecada en l’actual ubicació de Sant Pere Ullastre ?. Potser alguna casa important de la propera Valrà ?
Tampoc el lloc de la troballa, als horts situats a la dreta de la carretera de Terrassa, a la zona del Pont de Can Pelachs, ens dona gaire llum, quan a la seva procedència; procedeix de l’espoli de Sant Esteve 'Vell' de Castellar, posterior a l’any 1.773 ?. Pertanyia al cementiri de Sant Iscle i Santa Victoria ?. Fou sostreta del fossar de Sant Feliu del Racó ?.
Nosaltres inclourem les imatges d’aquesta peça excepcional en el DVD de Sant Esteve Vell de Castellar, amb totes les reserves exposades. Feta la feina, la Teresa Vilarmau Comas , recollirà la imatge del lliurament a l’Arxiu, on apareixen de dreta a esquerra :
JOAN VIVES CASTELLS
ALBERT ANTONELL RIBATALLADA
ANTONIO MORA VERGÉS
MANUEL NAVAS ORTIZ
Comptem repetir aquesta imatge en els propers mesos, a mesura que anem completant el mapa romànic de Castellar del Vallès :
Santa Maria de les Arenes
Sant Esteve ‘Vell’ de Castellar
Sant Pere Ullastre
Santa Maria del Puig de la Creu
Sant Feliu del Racó
Agraïm la col•laboració rebuda en la realització del primer DVD, i volem demanar l’ajuda de tothom – pel que fa a l’aportació de testimonis, documents i imatges – en els que encara ens resten.
Trobàvem a l’estudi ‘La Epigrafía latina medieval en los condados catalanes (815-circ. 1150)’ , de Javier de Santiago Fernández :
44. Epitafio de Ermomir (Castellar del Vallés). 966 –Lám. XXXII-4 Se conserva en el Arxiu Històric de Castellar del Vallès. Mármol.
+ SCOPOLIS ISTARV BIT
TVMINATIS TEGVT ERMO
3 MIRI CORP* FAVETE XPO
REQE ABEAT OBIIT II KL
OCT AN DNI DCCCCLXVI
6 AN XII REG LEVTARIO REGE
(Cruz) Scopolis istaru(m) bit/tuminatis tegu(u)t Ermo/3miri
corp(us); fave(n)te Chr(ist)o/ req(ui)e(m) abeat. Obiit II k(a)l(endas)
/ oct(obras), an(no) D(omi)ni DCCCCLXVI,/6 an(no) XII reg(ante)
Leutario rege.
L’autor esmenta molt particularment :
La fórmula, un tanto especial, del epitafio de Ermomir, en el cual el verbo notificativo va implícito, sin mención expresa. La fórmula notificativa señala el enterramiento del cuerpo, Scopolis istarum bittuminatis teguut, es decir «recubierto de estas rocas», utilizando unos términos bastante peculiares para referirse al monumento y su descripción que no hemos constatado en ninguna otra inscripción.
I l’expressió : , favente Christo réquiem abeat, en la que se pide por su eterno descanso.La seva proposta de traducció diu :
Recubierto de estas rocas (yace) el cuerpo de Ermomir; parta hacia
el descanso con la benevolencia de Cristo. Murió el día 2 de las
kalendas de octubre (30 de septiembre), en el año del Señor 966, en
el año 12 del reinado de Lotario.
Potser la disposició sobre la tomba era horitzontal a la manera de les esteles funeràries, enlloc de vertical com les làpides convencionals ? .
Aquesta peça de marbre de Carrara, amb una motllura lateral d’oves i fulles d’acant, que hom suposa de principis del segle III desprès de Crist, ens formula moltes preguntes :
Originàriament havia de formar part d’un immoble molt important; potser una església precristiana aixecada en l’actual ubicació de Sant Pere Ullastre ?. Potser alguna casa important de la propera Valrà ?
Tampoc el lloc de la troballa, als horts situats a la dreta de la carretera de Terrassa, a la zona del Pont de Can Pelachs, ens dona gaire llum, quan a la seva procedència; procedeix de l’espoli de Sant Esteve 'Vell' de Castellar, posterior a l’any 1.773 ?. Pertanyia al cementiri de Sant Iscle i Santa Victoria ?. Fou sostreta del fossar de Sant Feliu del Racó ?.
Nosaltres inclourem les imatges d’aquesta peça excepcional en el DVD de Sant Esteve Vell de Castellar, amb totes les reserves exposades. Feta la feina, la Teresa Vilarmau Comas , recollirà la imatge del lliurament a l’Arxiu, on apareixen de dreta a esquerra :
JOAN VIVES CASTELLS
ALBERT ANTONELL RIBATALLADA
ANTONIO MORA VERGÉS
MANUEL NAVAS ORTIZ
Comptem repetir aquesta imatge en els propers mesos, a mesura que anem completant el mapa romànic de Castellar del Vallès :
Santa Maria de les Arenes
Sant Esteve ‘Vell’ de Castellar
Sant Pere Ullastre
Santa Maria del Puig de la Creu
Sant Feliu del Racó
Agraïm la col•laboració rebuda en la realització del primer DVD, i volem demanar l’ajuda de tothom – pel que fa a l’aportació de testimonis, documents i imatges – en els que encara ens resten.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.