La grandesa de no ser ningú

Un relat de: llamp!
Has vingut al món, nascut de la mare i un pare,
ara saps el que és bo.

Has vingut al món per explicar-nos de què va això,
i que del patir en faràs llegenda.

Que de la desídia en faràs el favor de repudiar-la,
i defenestraràs tota injustícia.

Que de la laxitud de la permissivitat en faràs punt i final,
per passar a la rectitud de la responsabilitat.

Per dir que ets tot pesar i sentiment dolgut,
i no expressar-nos tot el patiment contingut.

Per tenir un lloc en el que el contingent deixar l'aixovar reposar,
i afirmar cada dia la norma del sedentarisme.

Per poder disposar de tot el luxe de les coses,
i la mancança de tot afecte i comprensió lectora.

Cada dia t'aixecaràs reverenciant els avantpassats,
prometent al capitalisme servir-li servitud fins la senectut.

Ets un burgesot de tamany insolent, que ronda rotondes
virant corbes, buscant-te a tu mateix, en un cotxe.

Has romàs indeleble a la intransigència, i ara bades,
però no hi ha mala intenció, simplement negligència.

Té perdó tot pecat no diagnosticat, i tota burda burla,
perquè en el regne de 10, manen els consentits.

I els qui no arriben, perquè no poden, no ho veuen,
malgrat el compte corrent parla per sí sol, sotmetent.

Ella no es deixa convèncer, però no hi fa res,
perquè no hi ha raó per la que disputar-se el sofà.

Les raons han deixat d'importar a la casa de la nina,
i del joc de mirar-se a les palpentes, sota la nit sibil·lina.

No hi ha propòsit que impedeixi fer a un el que li dóna la gana,
perquè no hi ha propòsit, tan sols existir en el luxe del benestar.

I manifestar oposició al reialme de la gràcia i la guspira
no té manera d'interpretar-se, si no és en clau de ser golafre.

Sense fre, ni sense límit, extralimitar-se és la norma,
Que qui no pugui ja s'ho farà, perquè tothom té oportunitats.

La responsabilitat no és ben vista, no la correcció, ni l'amabilitat,
perquè hi ha massa arguments en contra la bonhomia.

Ser bo, ni que fos per dir que fas el bé està passat de voltes,
no es pot ser ximple, perquè et passen la mà per la cara.

I, recorda, que vas néixer, sí, vas néixer capitalista
i la moda t'ha dut a ser d'esquerres, però no saps què és això.

I, recorda que vas seguir la tradició de consentir el pròxim,
i donar-li allò que et van donar a tu, sense preguntar-te perquè.

Perquè hi ha massa obvietats simplistes, i veritats com temples
que desfan qualsevol argumentari en favor de donar cops de mà.

I ajupir-se quan l'altre no arriba a l'alçada,
I de fer la cascaneta, quan ningú dels dos arriba.

Perquè el treball en equip és més productiu,
perquè el benefici compartit crea més sintonia.

I de bona gent n'està ple el planeta, que cada dia es lleva
i va a crear una mica més de diferències econòmiques entre la població.

I de gent de bona pasta n'abunda, que cada dia fa bones obres
i abusa sexualment del seu pròxim, o fa pagar cars els plats trencats.

I de gent sensible i sincera n'està farcit el món, que fa noble el seu ofici
i roba, viola les lleis, és mandrosa, i falla, i crea inseguretat.

I de gent amb bona reputació n'hi ha tanta, que s'entrega a la causa
i després calla, i amb això es creen injustícies.

I de gent amb sentit comú i grans oradors es prodiga aquest món,
i després callen, i amb això consenteixen el delinqüent.

I de gent amb bons propòsits n'hi ha a cada cantonada,
i, de sobte, ningú li posa nom a l'anònim.

Heus aquí on rau la grandesa de no ser ningú.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: