La finestra indiscreta

Un relat de: laura

Era una tarda d'estiu calorosa, i com que ja estava cansada de estar tota el dia a la platja. Vaig decidir anar caminant fins a casa meu, semblava que el camí no acabes mai. I com es esperar de mi, amb baix parar a comprar-me un gelat. I la causalitat es que amb baix trobar el meu veí insuportable.
Estava farta de cada moment que anava algun lloc i mel trobes. Només faltava que me'l trobes a casa meva. I dit i fet, nomes obri la porta ell era allà, no el suportava més. Entre mi només sembla acudir la venjança, tot allò de trobar-lo al carrer, a casa meu, a la gelateria, al portal, al balcó i fins i tot comprant el supermercat, s'havia acabat. El meu veí havia acabat de fer-me la vida impossible.
Aquella mateixa nit varem quedar per anar a la casa de la platja. Una que estar situada al costat de les roques. Tot i que això de anar a les tantes de la matinada a la platja, ja era massa.
Quant era allà vam sentir uns crits desesperats. Ens vam terroritzar, vam anar cap a la casa de la platja i com una xafarders vam mira traves d'una finestra. Bruta i plena de pols, era oberta. No havíem pensat ni un sol moment, que hi hauria allà dins.
Vam entra sense prudència, quant vam ser a dins de la casa. Es veia una petita llum. Ens anàvem a costant, a poc a poc. De cop es vam sentir un passos que se acostaven cap a nosaltres. I es van a aturar. I en girar-nos no hi havia res a darrera nostre. Sorpresos, tornarem a sentir aquella veu, era una veu dolça, semblava que era una dona jove.
Vam intentar fer uns passos més endavant, per veure de prop que hi passava en aquella saleta, i la llum que resplendexie a un mirall ple de pols. Es va apagar, tots dos espantat, i amb silenci ens varem aixecar i intenta retornar el camí cap a la finestra. En aquells instants se sentien com grinyolaven les portes, les finestres. Quant vam intentar retrocedí enrere, tornaren a sentir aquelles passes, cada cop anaven més ràpid. En cara sort que vam començar a córrer com beneits i vam sortir per la finestra. Just surtin a corre-cuita per la finestra, es varen sentir una altre crit, aquell crit era d'home. Tot era un misteri.
Aquell mateixa nit ens varem posar d'acord, en buscar informació d'aquella casa. Per saber que hi var passar en aquell lloc i que vam beure. Realment no enteníem res. Per primer cop vam estar d'acord amb alguna cosa.
Realment tant buscar per Internet no varem trobar res que ens expliques que varem veure allà dintre. Ens varem quedar a dormits davant l'ordinador, de cop ens va despertar. En una pagina hi havia un enllaç, varem clic. Era informació de lo que havia passat feies tres segles. Representava que aquella casa feia més de tres segles va averi un assassinat d'un home i una dona.
Van morir amb estranyes circumstàncies. Els veïns d'aquell anys deien que feien màgia negre. Però la gent federal no hi creien en aquestes coses, així que el cas a quedar tancat. Hi si el que vam veure la nostra ment que ens va fer una mala jugada.
Tot aquell dia el varem estar pensant tancats a la meva habitació desordenada. Fins que va arribar la nit. Per anar a la casa, tornarem a mira per la finestra, però alguna cosa havia canviat no se sentia cap crit, ni soroll de passo. Tornarem a mira fixament per la finestra. En aquell instant va apareixia com una mena de imatge.
Es veia la platja de nit, amb lluna plena. Es veia la finestra una oberta. Es anava apropen cap a la sala. La sala era a acollidora però al terra hi havia dibuixat un pentagrama. L'home portava un llençol blanc igual que la dona. Deien unes paraules en llatí, tot i que era increïble. Va entra un home per la porta principal, i els va apunyala varius cops. Quant de sobte no podíem veure re,i varem caure desmaiats al terra.
Mes tard ens. varan despertar el sofa de casa meu, amb l'aire acondisionat posat, ens aviem oblidat de les nostre manies. Tots dos havien tingut al mateix somni, i ens varem fer un bot del sofà i vam mirar per la finestra, s'hi havia la casa de la platja. No hi era, perquè asclar tot havia estat un malt son

Comentaris

  • _:;;;:_[Ofensiu]
    maduxetA | 04-07-2007 | Valoració: 7

    segeuix aixís cada pots millora.

  • Una de pel.lícula[Ofensiu]
    BOLZANO | 11-06-2007 | Valoració: 7

    o de betseller. La veritat és que el teu relat està ple d'imaginació i farcit de tots els detalls que fan dels betseller el que són.
    El final no m'acaba de molar. Crec que si podia donar una volta més a la història.
    No cal dir que vigilis les faltes i que si practiques pot aconseguir relats de luxe.

  • real o somni?¿[Ofensiu]
    LauraS | 06-06-2007 | Valoració: 6

    ha estat bé, la historia de les bruixes i assassinats es molt teu xD això del vei i tu me sembla que de venjança poca sinó més aviat milloreu la relació jaja.
    Millora una mica les faltes..

    Ànims!! i a pel següent

    º(:-D

Valoració mitja: 6.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

laura

2 Relats

3 Comentaris

1228 Lectures

Valoració de l'autor: 6.67

Últims relats de l'autor