La finestra indiscreta...

El meu nom es Hister Milkobich, sóc un dels cinc francotiradors de la quarta divisió de l'exèrcit rus. La meva missió es exterminar tots els caps de exercit de l'exercit alemany. Estava a la regió de Moscou, a la zona anomenada " La Zona Negra" degut als seus intensos bombardejos del 4 exercit aeri alemany. Em varen donar la missió de eliminar del mapa al general, de la 6ª divisió alemanya.

Vaig anar a l'antic edifici del banc rus, que va ser el primer a ser bombardejat, i allí vaig pujar fins La 4ta planta. I em vaig situar a una de les poques finestres a La qual encara el podia distingir-ne els marcs. Vaig asseure a una taula mig socarrimada, i allí vaig esperar a que arribés el moment en que les tropes alemanyes donguessin un cop d'ull a la zona, i desprès poder travessar el cervell del general. Vaig esperar i esperar... Les hores es feien eternes, els minuts passaven com hores, i les hores com dies insuportables sota un fred gèlid que cobria la zona. Aquella llarga estancia allà, em va fer pensar molt, en la meva vida, la meva familia, els amics... vaig arrivar a la conclusió que quan acabés la missió. Però això també ho havia decidit fa 3 mesos, quan acabava de eliminar un francotirador que es dedicava a eliminar a la majoria de alts càrrecs de l'exercit rus.

Desprès de tres dies sense menjar i vaguen gel desglaçat, va aparèixer una tropa de alemanys, em vaig aixecar de la taula, i vaig carregar la meva escopeta. En vaig estirar, i vaig esperar que estiguessin a la millor posició i em vaig preparar. Però de sobte em vaig sentir observat. Un d'aquells pressentiments que saps que son certs, però no aconseguia saber perquè em sentia així, i de sobte, vaig mirar per la vista de l'escopeta, i vaig mirar al meu voltant. Observant, vaig veure entre eles ruïnes una petita finestra que encara conservava les cortines, i me la vaig quedar mirant, s'hi podia veure al darrera de les cortines, uns ulls assassins, era una nena petita, i en va fer un gest de decapitació. No en vaig fer gaire cas, perquè només era una nena, però un cop vaig acabar la meva missió vaig decidir anar a aquella casa. Vaig pujar, i vaig obrir la porta. I vaig trobar la nena, però estava,... quin horror! Estava penjada davant de la finestra, amb els ulls oberts... vaig donar un cop d'ull la casa i no hi havia ningú. Vaig tornar a tancar la porta. Però de cop vaig sentir com si algú em seguís, i vaig veure la nena darrera meu, amb la corda penjada des del coll, plena de sang i vidres... i una llum blanca va aparèixer dintre els meus ulls...