La fada del bosc

La tardor i la màgia del bosc dins nostre. M'ha encantat! I moltes gràcies per llegir i comentar els meus relats. Cordialment

Un poema molt tendre i joliu, que m'ha semblat meravellós. El tatuatge ho has descrit molt bé. Segueix amb el tatuatge en el teu cor.
Abraçades.

És molt maco. I sobretot m’ha agradat la musicalitat que té. Sobretot l’última estrofa, que fa que flueixi molt bé. És el millor que t’he llegit com a poema.
Felicitats.

*Jo no acostumo ha posar mai cap puntuació. Quan ho havia de fer per obligació em costava molt. Però t’agraeixo el teu comentari a tan petit... la nota i la teva apreciació al relat. Vaig intentar escriure’l amb una mica de distància i amb un to de fantasia, que sempre m’agrada posar en els contes e inclús en els poemes. Gràcies.

I abraçada.

Aix les fades, símbols de tantes coses, etereas, misterioses.. Com m agraden, elles i el que simbolitzen.
He imaginat el dibuix find l'últim detall perquè jo mateixa he dibuixat en algun moment la mateixa fada, sobre el mateix bolet i envoltada de les mateixes papellones i éssers del bosc.
En poques línies he vist infinitat de sensacions
Bonic tatuatge i bonic poema
Com sempre, encantada de llegir-te!