La derrota

cop inesperat
quan creies posseïr la llum dels ideals
un entrebanc sorpresa
torna al terra.
aquella matèria imperfecta,
de la què venim i a la que tornarem.

Intentant
creure que és somni,
juguesca de l'atzar.
Desitjant
que passi el temps,
els minuts desmenteixin,
la realitat es reveli.
Negant
la possibilitat de ser tu
qui realment ha perdut.

Però t'observes i
et sents més càlid.

L'ofec de la prepotència
Es desprèn de tu de cop.
Llançant-te amb despreci
Sobre la humilitat
Que ara sé més pròxima.

Però amb llàgrimes als ulls,
la humanitat mostra
La seva cara més profunda,
Plena d'esquerdes i forats
Però d'un color preciós.

Només llavors saps que només eren
focs d'articfici.