La Deessa al mirall

Des fa cinc anys jo tenia
un mirall meravellós
i me'l mirava cada dia
no perquè fos preciós:
de vegades es reflectia
la imatge de la Deessa al fons,
però al girar-me desapareixia
com si s'hagés fos.

Una nit la vaig cridar
i ella hi va venir.
Jo no podia parlar
però ella em va dir
que no volia fer-me cap mal,
que no volia veure'm patir,
que hauria de marxar,
que ja era casada i amb fills.

El mirall es feu miques
i els trossets se'm clavaren al cos
i encara que no em feriren
de bategar deixà mon cor
i ma ànima en vida
vers la Deessa emprengué el vol
i encegada la seguia
amb la força de l'AMOR.