Cercador
LA CREU DE TERME DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS. LA CONCA DE BARBERÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésRecullo la significació més ‘habitual’ del topònim Montornès, grafia aglutinada de Mont ‘muntanya’, i tornès, gentilici de Tours ( França). Agrairé les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Recollia com ho havia fet l’any 1919 el Josep Salvany Blanch, una imatge de la Creu de terme que presideix l’indret , davant de l'ermita, en l'era dels ermitans, al costat dels dos majestuosos xiprers que encara guarden Santa Anna.
Llegim que l’original està avui al Museu Comarcal de Montblanc.
La reproducció s’ha fet amb la màxima fidelitat, així ; trobem que les pedres més importants del conjunt que formen la creu són el capitell i la creu pròpiament dita, ambdues foren esculturades en èpoques diferents a jutjar per la seva factura.
La creu és una peca finament ornamentada amb motius flamígers que fan pensar que podria haver estat obrada en els anys de la construcció de l'ermita, finals del XIV o començaments del XV . Té a un costat la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços que porta un ocell a la ma (un colom?), a l'altre costat hi ha la imatge de Crist crucificat.
En canvi, el capitell el formen uns relleus de factura ja renaixent, obrats probablement a mitjans del segle XVI . Abona aquesta suposició purament estilística, l’heràldica de l'escut que apareix a l'un i l'altre costat del capitell. Es tracta d'un escut en forma de «pell de toro polonès» amb les armes de Roca (tres rocs). Aquesta identificació heràldica ens porta amb tota seguretat a la persona d'un rector de Barbera entre 1516 i 1562, Berenguer Roca.
D’aquesta esglesiola, i dels treballs de rehabilitació que s’hi ha dut a terme en trobareu informació en els següents enllaços :
http://www.tinet.cat/portal/uploads/l_ermita_de_santa_anna_de_montornes1.pdf
http://84.88.10.30/index.php/QHT/article/viewFile/94498/148832
La creu és per als cristians el símbol de la redempció de l’home per Crist, ha presidit des dels inicis del cristianisme els actes i/o successos de l’existència humana , des del naixement amb l’administració del baptisme, fins a la mort amb l’extremunció. No és doncs estrany, que les trobem també en el nostre paisatge; a la vora dels camins, davant de les esglésies i monestirs, a l’entrada dels pobles o en els cementiris.
La seva funció era doble: delimitar fins on arribaven els drets de cada propietari i posar-se sota l’empara de Déu.
Gràcies al Josep Salvany Blanch, hem pogut tenir noticia de moltes d’aquestes Creus Monumentals, que foren objecte predilecte de destrucció en la darrera guerra genocida contra Catalunya.
Recollia com ho havia fet l’any 1919 el Josep Salvany Blanch, una imatge de la Creu de terme que presideix l’indret , davant de l'ermita, en l'era dels ermitans, al costat dels dos majestuosos xiprers que encara guarden Santa Anna.
Llegim que l’original està avui al Museu Comarcal de Montblanc.
La reproducció s’ha fet amb la màxima fidelitat, així ; trobem que les pedres més importants del conjunt que formen la creu són el capitell i la creu pròpiament dita, ambdues foren esculturades en èpoques diferents a jutjar per la seva factura.
La creu és una peca finament ornamentada amb motius flamígers que fan pensar que podria haver estat obrada en els anys de la construcció de l'ermita, finals del XIV o començaments del XV . Té a un costat la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços que porta un ocell a la ma (un colom?), a l'altre costat hi ha la imatge de Crist crucificat.
En canvi, el capitell el formen uns relleus de factura ja renaixent, obrats probablement a mitjans del segle XVI . Abona aquesta suposició purament estilística, l’heràldica de l'escut que apareix a l'un i l'altre costat del capitell. Es tracta d'un escut en forma de «pell de toro polonès» amb les armes de Roca (tres rocs). Aquesta identificació heràldica ens porta amb tota seguretat a la persona d'un rector de Barbera entre 1516 i 1562, Berenguer Roca.
D’aquesta esglesiola, i dels treballs de rehabilitació que s’hi ha dut a terme en trobareu informació en els següents enllaços :
http://www.tinet.cat/portal/uploads/l_ermita_de_santa_anna_de_montornes1.pdf
http://84.88.10.30/index.php/QHT/article/viewFile/94498/148832
La creu és per als cristians el símbol de la redempció de l’home per Crist, ha presidit des dels inicis del cristianisme els actes i/o successos de l’existència humana , des del naixement amb l’administració del baptisme, fins a la mort amb l’extremunció. No és doncs estrany, que les trobem també en el nostre paisatge; a la vora dels camins, davant de les esglésies i monestirs, a l’entrada dels pobles o en els cementiris.
La seva funció era doble: delimitar fins on arribaven els drets de cada propietari i posar-se sota l’empara de Déu.
Gràcies al Josep Salvany Blanch, hem pogut tenir noticia de moltes d’aquestes Creus Monumentals, que foren objecte predilecte de destrucció en la darrera guerra genocida contra Catalunya.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.