Cercador
LA CASA VILARÓ A RUBÍ AL VALLÈS JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan retratava aquesta edifici de la Plaça d'Anselm Clavé, número 20, xamfrà Llobateres - Dr. Ramon Turró. 08191-RUBÍ, confiava – sóc ingenu de mena – que trobaria a la fitxa tècnica el nom de l’arquitecte i/o mestre d’obres, i del promotor. Ni un mot.
La foscor anticipada que ens porta el canvi d’hora, li atorga a l’edifici en cantonada, amb pati al carrer de Ramon Turró i mitgera al carrer de Llobateres, un alè de misteri, que de ben segur es desvetllarà quan els serveis tècnics del magnífic Ajuntament de Rubí, revisin la documentació relativa a la finca.
La descripció ens diu : La seva estructura és de parets de càrrega en dues crugies. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo massís. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat del parament és un estucat. Els forats de façana tenen dues formes diferents segons siguin de planta baixa o de pisos, i apareixen com un retall en el mur, sense ornamentació: tots tenen balcó o petita balconada. Com element singular apareix una tribuna a la cantonada del primer pis. La part superior del mur llueix un acabat ondulat que es perllonga per les dues façanes. La coberta és a dues aigües i acabada en teules ceràmiques. A l'interior, la planta baixa està totalment reformada. De tota la composició exterior destaquen la tribuna, l'acabat de façanes i la forma de les obertures (PLA, s.d.).
Rubí és una caixeta de sorpreses, la ciutat no té cap relació amb el marquesat homònim que s’atorgava l’any 1694 a José Antonio de Rubí y Boxadors – Els reietons associen en ocasions el cognom de la persona que volen distingir, Suarèz, Terradelles, a un grau de noblesa; acostumen a agrair ‘favors a la Corona’-. Sobta per tant que alhora de fer el blasó es caigui en el fàcil recurs de les claus de Sant Pere, la Generalitat de Barcelona, basant-se en el fet que apareix en la documentació antiga , Rivo Rubeo (segle X), li atorga els possibles significats de ʻriu, riera, roigʼ. El curs d’aigua encara és visible, tant com la coloració de la terra; quedaria `’épatant’ que Rubí és reivindiques com la Vall del Riu Vermell?.
La foscor anticipada que ens porta el canvi d’hora, li atorga a l’edifici en cantonada, amb pati al carrer de Ramon Turró i mitgera al carrer de Llobateres, un alè de misteri, que de ben segur es desvetllarà quan els serveis tècnics del magnífic Ajuntament de Rubí, revisin la documentació relativa a la finca.
La descripció ens diu : La seva estructura és de parets de càrrega en dues crugies. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo massís. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat del parament és un estucat. Els forats de façana tenen dues formes diferents segons siguin de planta baixa o de pisos, i apareixen com un retall en el mur, sense ornamentació: tots tenen balcó o petita balconada. Com element singular apareix una tribuna a la cantonada del primer pis. La part superior del mur llueix un acabat ondulat que es perllonga per les dues façanes. La coberta és a dues aigües i acabada en teules ceràmiques. A l'interior, la planta baixa està totalment reformada. De tota la composició exterior destaquen la tribuna, l'acabat de façanes i la forma de les obertures (PLA, s.d.).
Rubí és una caixeta de sorpreses, la ciutat no té cap relació amb el marquesat homònim que s’atorgava l’any 1694 a José Antonio de Rubí y Boxadors – Els reietons associen en ocasions el cognom de la persona que volen distingir, Suarèz, Terradelles, a un grau de noblesa; acostumen a agrair ‘favors a la Corona’-. Sobta per tant que alhora de fer el blasó es caigui en el fàcil recurs de les claus de Sant Pere, la Generalitat de Barcelona, basant-se en el fet que apareix en la documentació antiga , Rivo Rubeo (segle X), li atorga els possibles significats de ʻriu, riera, roigʼ. El curs d’aigua encara és visible, tant com la coloració de la terra; quedaria `’épatant’ que Rubí és reivindiques com la Vall del Riu Vermell?.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.