LA CASA D’EN CEBRIÀ CALVET I JANÉ. ‘ EL CANUTO’A CASTELLTERÇOL

No trobava cap dada de la peripècia vital d’aquest personatge, a qui en bona mesura – per bé o per mal – li deu Castellterçol el seu present.

A http://www.castelltersol.cat/fitxer/2810/festa%20major%202011.pdf
Llegia que va néixer a Barcelona, el 21 de desembre de 1855, en una família de llarga tradició de carreters de mar. Cebrià era fill de Canuto Calvet Florit, de qui - anys a venir en va prendre el renom - , i d’Ignacia Jané Artigas.

Una bona part del Patrimoni Històric de Castellterçol té a veure amb l’activitat constructora, que Cebrià Calvet Jané va desenvolupar entre les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

No ho trobava enlloc, i ens agradaria saber qui era l’arquitecte i/o mestre d’obres amb qui va treballar.

Hi ha quan a la documentació del Patrimoni Històric, una lleugeresa, quasi ‘una frivolitat’ que ens fa pensar en una voluntat d’anorrear la seva importància, i àdhuc la consciència de la seva pertinença a la cultura catalana.

Reproduïa de :
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28734




Vivenda aïllada, alineada al carrer, de planta baixa. Sobresurt una torre de forma poligonal. La porta d'entrada té dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera hi ha un cos d'edifici de planta baixa i pis el qual té una galeria tancada per vidrieres. A la finca hi ha un hivernacle de planta poligonal, tot ell vidriat.

Reproduïa de : http://www.castelltersol.cat/fitxer/2592/FITXES_2_BCIL.pdf




Aquesta important residència del segle XX té, a part de les façanes que s’han de conservar, una part interior original segons l’estil d’inicis del segle XX. L’ampli distribuïdor de l’entrada és molt lluminós, gràcies a les grans finestres amb vidres de colors i a un terra i parets luxosament decorats. La distribució interna és un bon exemple de l’estil de vida de la burgesia estiuejant de Castellterçol d’inicis del segle XX.

Els alers de fusta decorats de la teulada no estan en bones condicions, i falten alguns d’ells en les parts assolellades de l’edifici. La teulada sembla estar en bones condicions, així com els murs de ferro i vidre, tot i que alguns vidres estan trencats. La part inferior del sostre està en part deteriorada.

La glorieta de Can Canuto és una construcció de ferro i vidre molt interessant, situada la cruïlla que uneix el poble amb la carretera principal.

Aquest edifici és un bonic exemple de la arquitectura d’inicis del segle XX.

La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació esta feta de formigó, i l’estructura que suporta el sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors. També s’han utilitzat teules de ceràmica de color vermellpardusc i verdes per als murs, formant un disseny decoratiu.