Cercador
LA CASA DEL METGE DE LA COLÒNIA GÜELL
Un relat de: Antonio Mora VergésLa dita casa del metge de la Colònia Güell està datada l’any1910, i no hi ha constància del seu autor.
És un edifici de planta i pis amb la façana arrebossada, la decoració de maó es troba a la cornisa, sota d'aquesta, en una sanefa que dissimula les obertures de les golfes i a la façana remarcant les obertures i la divisió entre pisos.
Era la residència del metge de la Colònia Güell, que ho era també de Santa Coloma de Cervelló; el cens de 1887 ens diu que hi havia 225 veïns, el de l’any 1900 – quan ja funcionava la Colònia - 542, està clar on vivien la majoria, oi ?.
En aquella època ‘gloriosa’, els nens començaven a treballar als set anys i se’ls adjudicaven les feines les més ingrates i perilloses, les dones desenvolupaven habitualment feines manuals, i els homes feien les feines de major esforç físic. La presència del metge s’explica més com una ‘correcta política de manteniment del material de treball’, que com ha resultat d’una convicció moral i/o religiosa.
En tot cas és curiós que a l’ Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918 ), li preocupes la salut i la vida dels seus obrers a començament del segle XX, i que justament a començament dels segle XXI des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i del PP es faci ara bandera de la desatenció socio- sanitària de la població, oi ?.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
RECORDEU SEMPRE, que CATALUNYA – més enllà de la xerrameca buida dels politics –NOMÉS en té a nosaltres.
És un edifici de planta i pis amb la façana arrebossada, la decoració de maó es troba a la cornisa, sota d'aquesta, en una sanefa que dissimula les obertures de les golfes i a la façana remarcant les obertures i la divisió entre pisos.
Era la residència del metge de la Colònia Güell, que ho era també de Santa Coloma de Cervelló; el cens de 1887 ens diu que hi havia 225 veïns, el de l’any 1900 – quan ja funcionava la Colònia - 542, està clar on vivien la majoria, oi ?.
En aquella època ‘gloriosa’, els nens començaven a treballar als set anys i se’ls adjudicaven les feines les més ingrates i perilloses, les dones desenvolupaven habitualment feines manuals, i els homes feien les feines de major esforç físic. La presència del metge s’explica més com una ‘correcta política de manteniment del material de treball’, que com ha resultat d’una convicció moral i/o religiosa.
En tot cas és curiós que a l’ Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918 ), li preocupes la salut i la vida dels seus obrers a començament del segle XX, i que justament a començament dels segle XXI des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i del PP es faci ara bandera de la desatenció socio- sanitària de la població, oi ?.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
RECORDEU SEMPRE, que CATALUNYA – més enllà de la xerrameca buida dels politics –NOMÉS en té a nosaltres.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.