La casa cuartel de la Guardia Civil

Un relat de: Antonio Mora Vergés

La casa cuartel de la Guardia Civil

En la nostra llengua en diríem caserna o casa quarter, però per tal d'explicar curosament els fets, jutjo d'especial interès, recollir el nom tradicional en la llengua castellana, en la que altrament de forma corrent s'expressen la majoria dels qui pertanyent a l'anomenat Instituto Armado de la Guardia Civil.

A Catalunya la substitució dels cossos de les policies d'obediència espanyola, pels Mossos d'Esquadra [ d'obediència també espanyola, però depenents de la Generalitat de Catalunya ] , ha comportat l'abandó -obligat - d'una munió d'aquestes cases cuartel de la Guardia Civil, que lluny de tornar al poble, [ com pertocaria pel dret de reversió ] en moltes ocasions surten a la venda directa, o mitjançant subhasta.

Hi han dades recollides des d'antic dels problemes derivats de la construcció sobre anteriors edificis, destinats en el seu moment a activitats violentes i/o generadores de dolor, escorxadors, places de braus, hospitals, hospicis, manicomis, casernes, cases cuartel de la Guardia Civil ..... la llista és llarga, molt i molt llarga, i ens dona raó de moltes de les patologies que diuen patir els que viuen en habitatges construïts damunt dels solars on s'ubicaven aquests llocs.

Un constructor havia comprat, per un preu no gaire econòmic [ això és una constant en la venda del patrimoni col·lectiu, fer el màxim benefici ] una d'aquestes cases cuartel , que con la majoria està en la zona més antiga de la població, i que per tant, és previsible que l'edificació resultant és pugui vendre amb rapidesa. De la casa en qüestió se'n explicaven històries truculentes, algú recordava fins a cinc "accidents" en els que moririen veïns de la població mentre eren interrogats , sobre el tema hi havia per part de l'anomenat Instituto Armado de la Guardia Civil una clara voluntat de silenci; també per part dels mateixos guàrdies i famílies, l'edifici era un dipòsit de dolor i misèria, mals comandaments, abusos de tota mena, humiliacions sense fi ni compte. No és gens infreqüent , ans al contrari, trobar entre els botxins i les víctimes de la violència domestica, membres actuals i/o anteriors dels cossos de policia, dissortadament no sempre son els més adequats els que trien aquesta opció professional. El fet és que ens va arribar l'encàrrec de "netejar" aquest espai per enderrocar l'edifici i construir en el solar una nova casa de pisos.

En la visita vàrem comprovar que certament l'edifici irradiava negativitat i malefici, en algunes dependències hi havia encara objectes personals i professionals, que possiblement de forma voluntària s'havien deixat en marxar els darrers ocupants, arreu, per parets, portes, finestres, hi havia pintades i llegendes, tot ens parlava alhora de dolor i de desídia, del dolor d'alguns i de la desídia de tothom , davant la imminència de l'abandó obligat de la casa.

L'informe que lliuràvem al constructor, era concís i clar, primer calia fer el buit de l'edifici, treure totes i cadascuna de les coses que hi havia en el seu interior, fer-ne una tria, i reciclar aquelles que podien ser reciclades, i destruir les que no tenien cap utilitat pràctica; un cop buit l'edifici, nosaltres situaríem sofre en pols, en totes les habitacions, i s'hauria de tancar hermèticament la casa durant deu dies. El sofre tradicionalment està considerat un agent blanquejant i fungicida. Passat el termini dels deu dies, és podia procedir a l'enderroc, i a la posterior excavació per tal de fer en el seu moment el parking; quan és fes l' ancoratge de la grua d'obres, nosaltres situaríem a la base un petit sac de sofre, i quan és procedís a fer el pou de l'ascensor, col·locaríem dins d'una arqueta - feta expressament - un altre sac de sofre. Creiem que seguint de forma curosa aquestes instruccions, l'edifici resultant seria un lloc agradable per a viure-hi. En tot cas, nosaltres faríem el seguiment fins a la darrera venda.

M'agrada pensar que l'èxit de vendes i la bona anomenada de l'edifici, és deuen més al bon criteri del constructor que a l'aplicació de les tècniques de Feng shui que nosaltres vàrem aplicar.

De tota manera, a tu amic/ga lector/a, que et sembla ?

amora@Virtagora.net














Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6917 Relats

1201 Comentaris

5455997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com