Cercador
LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR INACCESIBLE DE L’ARBOÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem el Josep Olivé i Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, davant del Cementiri de l’Arboç, visible des de la carretera N-340 a la dreta, la seva silueta alhora que inconfusible, és prèvia a la visió de la coneguda ‘ Giralda de l’Arboç’.
L’accés estava tancat, i no sabia trobar cap horari de visita, la seva situació a quasi un quilòmetre del poble, en aquests temps en que s’ha perdut el costum de caminar, deuen fer que únicament s’arribin fins aquí els arbocencs quan és estrictament necessari i/o els porten perquè gaudeixin del repòs etern.
Retratava des de la porta de ferro, la capella neogòtica de Sant Crist, de la que no trobava – com tampoc del fossar – cap dada a la pàgina de l’Ajuntament.
Els cementiris al REINO DE ESPAÑA van ser ‘objecte de tràfic i especulació ‘ arran de les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església.
No està provada enlloc del món - tampoc a l’Arboç – la relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
L’Arboç va ser ‘redimensionat urbanísticament’ en la mateixa època que es traslladava el fossar.
L’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella me la confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la Comarca de la Noguera; com havia fet ja amb la seva homònima del fossar parroquial de Castelldefels, a la comarca del Llobregat jussà
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
L’accés estava tancat, i no sabia trobar cap horari de visita, la seva situació a quasi un quilòmetre del poble, en aquests temps en que s’ha perdut el costum de caminar, deuen fer que únicament s’arribin fins aquí els arbocencs quan és estrictament necessari i/o els porten perquè gaudeixin del repòs etern.
Retratava des de la porta de ferro, la capella neogòtica de Sant Crist, de la que no trobava – com tampoc del fossar – cap dada a la pàgina de l’Ajuntament.
Els cementiris al REINO DE ESPAÑA van ser ‘objecte de tràfic i especulació ‘ arran de les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església.
No està provada enlloc del món - tampoc a l’Arboç – la relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
L’Arboç va ser ‘redimensionat urbanísticament’ en la mateixa època que es traslladava el fossar.
L’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella me la confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la Comarca de la Noguera; com havia fet ja amb la seva homònima del fossar parroquial de Castelldefels, a la comarca del Llobregat jussà
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.