LA CAPELLA DE SANTA OLIVA D’OLESA DE MONTSERRAT

Les dades biogràfiques de Santa Oliva de Palerm, son tant confuses – o poc clares- com el fet mateix de com arriba a ser proclamada Patrona d’Olesa de Montserrat.

No és fins les reformes a l'església parroquial de Santa Maria de l'any 1595 , en que es dedica a la santa una de les noves capelles.

L'any 1621 atenen la petició del poble, Joan Sentís, bisbe de Barcelona, va atorgar a Olesa de Montserrat la celebració de festa de precepte en la diada de la santa.

El 10 de juny de 1664 el papa Alexandre VII va concedir a Olesa de Montserrat, que fos Santa Oliva de Palerm , la patrona principal de la vila, amb quatre dies d'indulgència plenària, que s’obtenien visitant el seu altar de l'església parroquial.

Dos anys més tard, el 30 de novembre de 1666, les relíquies de la santa van arribar a la vila d'Olesa essent rebudes amb processó solemne de tot el poble. Aquest fer està relacionat amb l'aixecament d'una capella de caire popular (beneïda l'any 1675), que es va bastir sobre el portal ja que aquest era l'únic que no hi tenia cases consolidades a la part superior.

La capella va ser modificada en tres ocasions: els anys 1775, 1839 i 1912. Aquest últim any es va restaurar el portal i la capella.

L’edifici va sortir indemne desprès del genocidi contra Catalunya de 1936-1939, no així la imatge de la santa que fou cremada.

L'any 1940 se'n va col•locar una de nova, pagada mitjançant una col•lecta popular.

L'última restauració de la capella és de l'any 1989.




L’obra és feta amb maó, i el porxo del que fou portal d'entrada a la vila d'Olesa pel Camí Ral que venia de Vacarisses iTerrassa (actual camí de can Llimona), és cobert mitjançant un embigat de fusta amb revoltons que, pel costat de migdia, es sustenta amb sengles pilastres, també de maó. La capella consisteix en una petita cambra amb un ampli finestral-balcó que ocupa gairebé tota la façana. L'interior, cobert amb volta escarsera, conserva una imatge moderna de santa Oliva.

Sobren – com per arreu – els afegits del cablejat dels ‘serveis públics’, que suporta Santa Oliva amb la tranquil•litat d’esperit que la caracteritza.