La cadira

Un fuster va fabricar una cadira,
i d'això fa molts anys.

Amb tot l'amor,
va néixer una cadira joveneta.

Era un regal per a la seva filla,
que aleshores tenia vuit anys.

Malgrat ser un regal per a ella,
tothom la va fer servir.

La cadira joveneta,
ha servit per a...

Assentar-se,
pujar-hi de peus,
jugar al joc de les cadiretes...

Abans, la cadira era de color blau i,
ara amb el pas del temps,
la cadira s'ha tornat grisa.

Ningú li ha fet cas,
està abandonada a les golfes,
s'ha quedat sola.

Ja no serveix per a res,
té una pota que grinyola,
està plena de pols...

I, plena de corcs;
i, plora;
i, és que han passat molts anys...

I finalment, la cadira s'ha tornat velleta.

Ningú la valorat;
ningú ha tingut en compte...
els sentiments dels objectes,
de les coses quotidianes...

Però, era la meva cadira.

I, ara s'ha mort de tristesa.