la breu, brevissima resurrecció de F.Sniper

Tenia al seu voltant la major part de la documentació que pacientment havia anat recollint al llarg de mes de 30 anys, ara quan començava la tasca d'explicar al món tot el que sabia sobre la veritable història dels darrers dies de F.Sniper , un calfred li va recórrer l'esquena, tenia consciència dels interessos inconfessables que quedarien al descobert, tant com que els partidaris de F. Sniper , eren malgrat els anys transcorreguts des de la seva mort, molts, i disposaven alhora que d'ingents recursos econòmics, de l'experiència en fer-los servir eficientment per als seus interessos. Calia en qualsevol assumir que per un historiador rigorós i compromès, com era el seu cas, cercar informació de la història recent, no era un fet exempt de risc, sinó tot el contrari; dins del món universitari, era moneda corrent el considerar la practica de la història, com de major risc que el periodisme; ambdós tenien però en comú que finalment topaven sempre, sempre, amb els límits d'algun poder, i això tenia en general, conseqüències funestes, per a historiadors i periodistes.

L'any 1964, R. W. Ettinger, professor de Física de Park Community y president de la Sociedad Inmortalista de Michigan, va publicar la seva obra La perspectiva de la inmortalidad, on recollia la possibilitat de congelar cossos humans, amb la perspectiva de reanimar-los quan les circumstàncies tècniques permetessin aplicar-los un tractament adequat. Ràpidament és va anar de la teoria a pràctica, i van aparèixer, sobretot als EE.UU força empreses dedicades a aquesta tasca : la American Cryionics Society Inc , la Alcor Life Extension Foundation ,la Trans-Time que compta amb el Dr, Pau Sagall com assessor tècnic. Malgrat no tenir constatació documental , correntment es citen com exemples de personalitats famoses dels EE.UU que es troben crionitzats ,John F. Kennedy, Howard Hughes i Walt Disney. Es nega de manera general l'eficàcia d'aquesta tècnica, alhora que la facturació de les empreses que s'hi dediquen no deixar de créixer any rera any.

Altrament la biònica que des dels any 1950 amb l'aportació de la teoria de la informació, de Claude Shanon i la formulació cibernètica , de Norbert Wiener, començava a donar mostres fefaents del seu èxit en organismes superiors.

M. Vilaverd, va començar a recollir els documents i fotografies, que demostraven palesament, que F. Sniper, possiblement a mitjans de Juliol de 1975, va fer una fallida general que li va provocar la mort, els mitjans mecànics van permetre la conservació de les seves constants, fins a l'aplicació de les tècniques de crionització, que secretament és van dur a terme a la residència Oficial, coneguda com la Casa Gris; desprès i mitjançant la televisió i els mitjans escrits d'obediència més que reconeguda al govern, és va executar el pla conegut com hivernació de l'os, que es donaria per acabat per qüestions polítiques obvies, el 20 de Novembre.

Començaria desprès una campanya d'oblit controlat, de la vida i obra d'en F. Sniper, que faria que la major part dels joves nascuts desprès de la Constitució de 1.978, - inspirada en gran part pel mateix F. Sniper - no tinguessin cap coneixement - més enllà dels comentaris familiars - del període polític, en que amb l'aquiescència expressa de les grans potencies , definides per elles mateixes, com a democràtiques, va conduir el país; l'expressió ma ferma per definir un sistema polític que feia del silenci, de la violència, de la presó i de la por, eines habituals de relació entre el poder i el poble, era i és - val a dir-ho - del tot desafortunada. Certament - també amb l'aquiescència expressa de les grans potències - és coneixen d'altres casos de governs no democràtics, Portugal, Grècia, Xile, Argentina, i pel que fa a l'Amèrica coneguda com del Sud , la relació acabaria incorporant la majoria dels països de l'àrea. Algun dia s'haurà d'explicar la conducta criminal dels EE.UU, Anglaterra, i les potencies mundials, amb la complicitat del aleshores poderós bloc Comunista. Com deia una de les víctimes mes famoses d'en F.Sniper a Catalunya, avui no toca !

Desprès de l'aplicació de les tècniques de crionització, les despulles congelades, van sortir del país en avió, per ser dipositades en una de les enormes sitges, on generadors de nitrogen líquid funcionant permanentment 24 hores al dia, permetrien la conservació indefinida del cadàver. Malgrat els esforços de M. Vilaverd no es va arribar a conèixer de forma precisa, on es trobava el cos, lògicament cabia pensar que en un dels estats del Nord, els que patien fredorades més intenses, però en tot cas, aquest extrem fins al dia d'avui no s'ha pogut confirmar.

Tot d'una a darreries del 2.006, hi ha com una mena d'explosió informativa, a l'empara dels 30 anys de la desaparició física [ que no de la mort ] d'en F. Sniper, totes les televisions, ràdios, i premsa escrita , ens expliquen una i altra vegada, per activa i per passiva, la vida i obra de F.Sniper. Sobta, que es passessin per alt commemoracions com els 10 anys, o els 25 anys; a la gent desvetllada del país, aquest allau informatiu els fa malpensar, però la disbauxa econòmica del Nadal, on tothom - cada any més - gasta el que no te, i compra el que no necessita, van fer pensar que el tema havia estat l'aprofitament mediatic d'aquell aniversari, tot i que dissortadament el món, generava informació catastròfica, més enllà del que els estómacs i els cors endurits d'Occident podien pair.

Inesperadament l'1 d'abril de 2007, apareix un líder de la dreta patriòtica Nacional, que amb veu quasi mecànica, fa uns discursos molt i molt semblants als que feia F. Sniper ; M. Vilader repassa la gravació del discurs de l'1 d'abril a Burgos, i el compara amb discursos gravats de l'arxiu del N.O.D.O ; el sintetitzador de veu, confirma que només les expressions referides al període posterior a la Constitució de 1978 - mínimes al llarg del discurs - no pertanyent clarament a F.Sniper , en tant que la resta, son clarament el resultat d'un muntatge fet amb trossos d'anteriors discursos, fets tant en l'àmbit civil, com en l'àmbit militar i àdhuc familiar. Esta clar que malgrat no fer-ho - encara - amb el seu nom, F. Sniper ha tornat a la baralla política !

La tensió social, derivada d'una praxis política clarament provocadora, comença a esdevenir insuportable, i avui aquí, demà allà, els discursos del nou líder de la dreta patriòtica Nacional, van llençant més i més llenya al foc !

En el període abril-juliol, els assassinats polítics - que ningú creu ja que siguin obra d'E.T.A - sovintegen de forma preocupant; és constata arreu, que les grans fortunes comencem a enviar fora grans quantitats de diners, l'atur que estava en taxes del 7%, arriba al 15% al maig, al 24% al juny, i quasi al 30% a començament d'un juliol en que el turisme mundial, conscient de que el país es ja un polvorí, ens deixa manifestament de banda. també en aquesta ocasió tothom te consciència de que això que esta succeint compta amb l'aquiescència expressa de les grans potències. El dia 18 de juliol hi ha un míting a la plaça de braus de las Ventas a la capital del país , l'aforament del coliseu es manifesta clarament insuficient, i els carrers del voltant s'emplenen de gent que escolta per la megafonia les arenges dels líders de la dreta patriòtica Nacional; el moment de màxim paroxisme arriba amb la presència a la tribuna del nou líder, que malgrat repetir una vegada i altra, els mateixos arguments tronats, sembla fer embogir a la multitud; la veu mecànica està explicant - una vegada més - que tots els mals de la Pàtria tenen el seu origen en el contubernio judeo masonico, quan coincidint amb les 5 en punt de la tarda, se sent per la megafonia com un esclafit , i al mateix temps, una exclamació, oh!!!!!! , que surt de la gola dels espectadors situats dins de la plaça, el discurs continua amb el to mecànic, però la cridòria del públic, no el deixa sentir als qui es troben fora del recinte; tothom que te un transistor el posa en marxa, i ben aviat, la noticia corre com la pólvora, mentre feia el discurs, la meitat dreta de la cara del nou i flamant líder de la dreta patriòtica Nacional s'ha desenganxat del rostre i ha caigut a terra !, això doncs ha estat aquell esclafit !, la ràdio informa, que segons més tard, la ma dreta del líder també s'ha desfet i ha sortit volant fins a les primeres fileres, acte seguit la resta de líders de la dreta patriòtica, s'han llençat al damunt de l'orador i arrossegant l'han retirat de la tribuna !. Mentre se l'enduien, la veu mecànica, insistia una vegada i altra - com un disc ratllat - en el perill per a la pàtria del contubernio judeo masonico !

El mateix dia 18 de juliol, des de la Presidència del Partir Patriòtic Nacional, és comunica la pèrdua sobtada del nou líder !.

La tensió social, comença a desinflar-se, i a darreries de juliol el país, entra en l'estat de somnolència que el caracteritza; tornen els turistes a les platges, s'omplen de nou els bars i restaurants, i l'única noticia d'interès a falta del futbol, son novament els accidents de tràfic.

Ben aviat comencen els torneigs d'estiu, i una vegada més, de forma quasi miraculosa, l'anomenat efecte borrar, fa que només un quants, entre els M.Vilarder, recordin els successos que de forma grotesca han alterat perillosament la vida en comú.

El llibre de M.Vilarverd , la breu, brevissima resurrecció de F.Sniper, finalment no va trobar editor, i el mateix autor, a les seves expenses, en va fer una edició per a bibliòfils. No se si hores d'ara Novembre de 2056 aquest tema interessarà a ningú, agrairé com sempre en cas afirmatiu el vostre missatge a mora.a@guimera.info