Cercador
LA BELLA TORRE VELLA DE LA COLÒNIA PONS DE PUIG-REIG
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, en el que li havia ‘venut’ com una sortida de ‘colònies’, i desprès d’admirar-nos davant de l’església de Sant Josep, ens endinsàvem pel camí de terra que mena fins al Bosquet de Cal Pons, on trobem a la zona central, la Torre Vella, construïda a l’any 1885, en la mateixa època que la fàbrica i els pisos de la colònia, i de la que malgrat no tenir constància escrita de qui en va ser l’arquitecte, pensem que en té mols números , el Josep Torres i Argullol (Sallent, Bages, 1850? —Montevideo, 1909) , autor de l’església de Sant Josep de la Colònia Pons , i del i nou temple parroquial de Sallent, d’estil neogòtic , les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885.
La fitxa tècnica ens explicà que l’edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta, consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani.
La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l’entrada, mentre que a ponent hi ha l’entrada a nivell del carrer. L’exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l’estil gòtic. A l’interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s’hi troba una sèrie de temes vegetals de guix.
La quasi total absència de sorolls et permet pensar que estàs a l’Arcàdia, però la memòria ens recorda que això era el centre de l’Avern.
La fitxa tècnica ens explicà que l’edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta, consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani.
La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l’entrada, mentre que a ponent hi ha l’entrada a nivell del carrer. L’exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l’estil gòtic. A l’interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s’hi troba una sèrie de temes vegetals de guix.
La quasi total absència de sorolls et permet pensar que estàs a l’Arcàdia, però la memòria ens recorda que això era el centre de l’Avern.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.