La barca del pessebre

Sempre seguia les instruccions bàsiques : col•locar les figures més grans en primer terme, prop de l'espectador, per tal de donar una sensació de perspectiva; les figures humanes i les dels animals (bens, porcs, camells ...) han de guardar relació de talla, és a dir, han d'estar proporcionades. No imitem la realitat si col•loquem costat per costat un gall més gran que un pastor, o un camell més petit que un patge reial.

Per fer més natural i real l'acció, cal que les nostres figures tinguin alguna activitat: un pescador amb la canya estirada, un pagès llaurant amb una parella de bous, una dona caminant cap a la font carregada amb un càntir...

Aquestes figures han de tenir els seus repeus ben amagats ja sigui amb terra, sorra o molsa, i fent una petita concavitat en forma de nínxol si el terra del pessebre és de suro o de qualsevol altre material de fàcil manipulació.

Mai faltava l’establia - algun any, enlloc del bou i l’ase, eren dos lleons els qui vetllaven Jesús -, tampoc, en algun límit, damunt d’un blau intens que simulava el mar, podia faltar la barca.

Algú li havia preguntat en més d’una ocasió quin sentit tenia posar una barca al pessebre, i ell contestava sempre que no ens ha de causar estranyesa que cada cultura, tingui una manera peculiar d'entendre i fer el que és el pessebre, i així se'l faci seu.

Certament les barques tenen un paper rellevant als evangelis; Jesús escull pescadors per acompanyar-lo, i en més d’una ocasió les seves accions tenen com a suport físic una barca.

Hi ha però un altre significat, simbolitzen el trànsit, el pas d’una realitat a l’altra, i és justament per aquesta raó, que estaven sempre en el seu pessebre, més enllà de la joia del Nadal , cal tenir sempre present que estem de pas, i quina millor manera de recordar-ho ?.

La barca li parlava dels absents, ho feia de forma amable, integrada dins del missatge d'humilitat, amor i pau que el Pessebre transmet any rere any, segle rere segle, i mil•lenni rere mil•lennis, als diferents pobles de la Terra.
Me’n recordo sempre dels meus dies d’infantesa, quan acaronada per les onades, o descansant damunt la sorra de la platja, veig una barca.

Gaudiu del Nadal i de la vida, fins que sigueu cridats a fer la darrera travessia que la barca simbolitza.

Al néixer, el bressol va ser per nosaltres la primera barca, el seu balanceig alhora que la felicitat, ens transmetia seguretat i confiança; des del racó del pessebre, damunt d’un blau intens que simula el mar, cada any per Nadal, la imatge de la barca em retorna les imatges del passat.