Cercador
JOSEP MARIA JUJOL GIBERT, L’HOME, EL GENI.
Un relat de: Antonio Mora VergésJosep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949), va resultar personalment molt perjudicat per la sedició militar dels feixistes con el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i l’adhesió de la jerarquia eclesiàstica amb els revoltats, amb l`única excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en els dies foscos del genocidi contra Catalunya, la mal dita la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser perseguit pel seu catolicisme, algunes de les seves creacions van desaparèixer ( potser no per a tothom, atesa la ‘qualitat moral’ d’uns i altres ).
En els ‘AÑOS TRIUNFALES’ va ser apartat de les grans obres de reconstrucció per no simpatitzar amb el règim feixista, i dissortadament les ‘ àligues de mecenatge’ no tornarien a volar per damunt de Catalunya, d’aleshores ençà, com a màxim algun Colom, i moltes, moltes, aus gallinàcies.
La ‘ casa Jujol’ en realitat parlem de dues vivendes simètriques adossades, estructurades en una llarga planta rectangular, amb un cos central que les divideix i que delimita els dos jardins individuals. Just a l'eix divisori hi ha un mòdul més alt, al pis superior del qual hi ha els dos estudis, amb les finestres fent angle.
Això ens fa pensar que aquell 'home de Déu’ malgrat el seu innegable geni, no aconseguí – potser mai – l’estabilitat econòmica.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En els ‘AÑOS TRIUNFALES’ va ser apartat de les grans obres de reconstrucció per no simpatitzar amb el règim feixista, i dissortadament les ‘ àligues de mecenatge’ no tornarien a volar per damunt de Catalunya, d’aleshores ençà, com a màxim algun Colom, i moltes, moltes, aus gallinàcies.
La ‘ casa Jujol’ en realitat parlem de dues vivendes simètriques adossades, estructurades en una llarga planta rectangular, amb un cos central que les divideix i que delimita els dos jardins individuals. Just a l'eix divisori hi ha un mòdul més alt, al pis superior del qual hi ha els dos estudis, amb les finestres fent angle.
Això ens fa pensar que aquell 'home de Déu’ malgrat el seu innegable geni, no aconseguí – potser mai – l’estabilitat econòmica.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.