Jo sóc el Fantasma que Dickens es va oblidar

"Bon Nadal!...tot idiota que va amb això de Bon Nadal en els seus llavis hauria de ser bullit amb el seu propi púding"

-Charles Dickens

Escric aquest text des de l'indignació mes profunda. Soc objecte, he estat objecte des de fa tants anys…Segles!! D'una indigna ofensa, d'un greuge intolerable als ulls de qualsevol.

Situaré l'infamant acte del que soc innocent víctima: corria Desembre de 1843 quan es va publicar a aquella illa podrida -Anglaterra l'hi dieu- un relat titulat A Christmas Carol o, el que es el mateix, Cançó Nadalenca. L'autor d'aquest relat era cert senyor per nom Charles Dickens, aficionat a l'escriptura. Aficionat!! Perquè mai va sortir d'aquest estadi!! Tot i que vengués tant com va vendre i fos lloat tant com fou i és lloat... D'acord, potser sabia escriure una mica però es que el que em va fer es molt gros!!! Molt gros!! Més que trenta catedrals romàniques. Oh...aquesta indignació em consumeix per dintre i em talla el fil de l'exposició... Aquest senyor, aquest... Bé. Jo em trobava llavors a casa meva, tranquil·lament, en una petita casa del West End de Londres, tros de terra tallat a l'est pel Tamesis -immensa riuada de pixum de gos-, Horseferry Road i Victoria Street al sud, Grosvenor Place a l'oest i Piccadilly al nord. Duia "encantant" aquella casa des de feia ja trenta anys, havia vist com canviava d'habitants gracies a la meva perícia de forma constant: usualment no suportaven més de dos anys per norma, excepte l'inquilí de llavors que ja en duia cinc, un vellet que era cec i sord i al que per la seva condició m'era difícil espantar excepte tirant-li objectes-cosa molt cansada per a un fantasma, i que normalment el pobre confonia amb que algun lladre havia entrat a casa seva- Jo era assegut a un seient de pell, just al davant del vellet que dormia alhora enfront meu a causa de la calor de l'estufa. S'havia deixat el diari a la falda i jo vaig aprofitar l'oportunitat per agafar-lo i fer-li una ullada. Entre les seves fulles hi havia un petit llibret, publicat per uns Chapman and Hall, partícips de l'infàmia, on es relataven les fantàstiques experiències viscudes per Ebenezer Scrooge, un homenet ridícul, malcarat, esquerp i desagradable que no sabia apreciar el valor del Nadal ni el dels seus congèneres de raça i que fora visitat per tres fantasmes, precedits per el d'un amic mort: el Fantasma del Nadal Passat; el Fantasma del Nadal Present i el Fantasma del Nadal Futur. Després del seu periple paranormal, el vellet Ebenezer redirigia la seva conducta i es tornava una excel·lent persona, tendre i afable, respectuós i cordial. I aquí s'acabava tot. Lliçó moral i final feliç. Pump!! D'un cop se m'esborrava a mi, a mi!! Tants anys dedicant-me a amargar a la gent i aquell maleït escriptor m'esborra!! I tot perquè? Oh, l'intenció era clara: no em necessitava!! Jo soc la constatació de que el Nadal pot ser una defecació, una amargor, una mofa dels miserables, unes hores inesgotables i buides, supèrflues, hipòcritament creades per un sistema moral nihilista i brut com es el Cristianisme amb necessitat de purificar-se anualment... Aquesta era la meva funció!! Jo era el Fantasma Contra el Nadal!!! No vaig elegir el nom del càrrec... Es una qüestió d'ascensos: comences encantant un objecte, una cafetera en el meu cas, espantant a la senyora de torn obrin-te de sobte i caient o negant-ne a rebre aigua, després passes a una habitació, un edifici modest, una casa, una mansió, un castell -aquest son els mes respectats, com el pare d'un tal Hamlet- i després tenim els Fantasmes amb majúscula. Com jo ho era llavors, els Fantasmes de Conceptes, capacitats per espantar a qualsevol esser viu. Jo vaig arribar a aquell nivell de la jerarquia per els volts d'aquell Desembre de 1843 al fred i humit Londres. Juntament amb mi els tres Fantasmes ja citats exercíem les nostres funcions exclusivament al període conegut com Nadal, es a dir, seguint el calendari Anno Domini, el 25 de Desembre de cada any. Com podia fer compatible aquell treball, el de Fantasma de Concepte, amb el de fantasma sense majúscula encara residia en la meva estimada caseta encantada del West End, amb el vellet sord i cec. Quan vaig acabar de llegir el relat del tal Dickens el llibre se'm va caure al terra: em vaig quedar glaçat -i això, en algú mort, es extraordinari- Aixecant-me com vaig poder, furiós perquè l'escriptoret m'hagués obviat, vaig decidir dirigir-me directament a casa seva. No sabia exactament on vivia però inquirint a diversos companys de professió vaig redirigir el meu vol -no creureu que els fantasmes caminem? Quina tonteria, d'alguna cosa t'ha de servir no tenir cos- a casa del citat escriptoret. I quina fora la meva decepció en trobar-la buida, en tot el camí d'anada ja m'imaginava un magnífic poltergeist complert, amb tota la família de Dickens terroritzada, els nen plorant i amagant-se, les senyores plorant i amagant-se i ell, plorant i amagant-se... Però precisament aquell dia, en que es va publicar el pamflet on no se'm feia Justícia, l'homenet no hi era!! Vaig voltar per la casa, un gran arbre de Nadal presidia un saló força acollidor i em vaig dedicar a trencar tota la decoració i figuretes que retenia en les seves branques. Si be les meves funcions de Fantasma Contra el Nadal no començaven fins al 25, dos dies després, no veia inconvenient en avançar treball. Cansat per haver-me materialitzat vaig caure a una cadira, esbufegant. Finalment vaig decidir escriure-li una missiva i així vaig cercar les seves estances privades. Trobant-me en una habitació plena a vessar de llibres i manuscrits i, precisament veient a un escriptori el maleït relat sortit de l'impremta, em va semblar com fet a propòsit. Vaig agafar-lo, el vaig estripar, escampant-lo per l'habitació i deixant només les cobertes. Dintre d'elles vaig posar la següent missiva:


"Estimat Charles Dickens,

Soc un infortunat ofès per culpa de la seva infecta ploma. Em trobo aquí, rodejat dels seus escrits i m'agradaria esberlar-los tots... Tants anys de treball com els meus no es mereixen reconeixement al món dels vius? I, si reconeix el mèrit a els altres Tres Fantasmes del Nadal, per quina raó s'hauria de deixar al QUART? Com be exposa al seu conte, els Tres Fantasmes del Nadal Present, Passat i Futur es dediquen a fer veure les coses bones i positives que comporta aquest període. I jo? He de veure'm menyspreat perquè soc l'encarregat de fer veure als vius les coses dolentes d'aquest període? Clar! No podia esser encabit en el seu projecte moralitzant!! I per això m'amaga.... Tants segles d'honest treball en contra dels vius, tants anys de cors glaçats per la meva presencia des d'aquells dies en que vivia en una mísera cafetera com un geni i, quan em retornen l'esforç designant-me Fantasma Contra el Nadal, un Fantasma de Concepte!! Un homenet decideix escriure una invectiva pro-nadalenca i em treu tot el merescut protagonisme!! Aquestes coses no es fan senyor Dickens.

L'hi desitja
Eterna
Desgracia

-El Fantasma Contra El Nadal"