JA NO TINC POR

Jo em dic Joan i quan vaig a dormir ja no tinc por.

Sabeu per què?

Doncs perquè una nit que la por dolenta no em deixava dormir vaig cridar a la mare.

Ella va venir de seguida i em va preguntar què em passava.

_ Tinc por mare i no puc dormir - vaig dir esverat.

La mare va seure al meu costat i em va dir:

_ Escolta'm bé Joan, t'explicaré un secret.

_ Un secret? - vaig preguntar fregant-me els ulls

_ Sí, un secret que sap molt poca gent, la nit que a tu et fa tanta por per la seva foscor, està plena de màgia.

_A sí?

_ Sí, i ara t'explicaré quina és la seva màgia, escolta bé.- va dir la mare

_Digues, digues mare que ja t'escolto ja.

_ Les estrelles que tu veus allà dalt del cel són unes llumetes que no s'apaguen mai - va començar a explicar.

_Però mare les estrelles de vegades sembla que s'apaguen i s'encenen.- vaig dir jo.

_No Joan, només piquen l'ullet per dir bona nit a tots els nens que com tu, tenen por, i després es queden despertes tota la nit per fer-te companyia a tu i a més nens com tu.

_ Sí?

_ Sí, i no ens podem oblidar de la lluna que surt cada nit per veure al seu gran amor.

_ La lluna està enamorada mare?

_ I tan, que està enamorada -va dir la mare molt segura.

_ I qui és el seu promès?

_És un planeta que nosaltres coneixem molt bé, és el planeta Terra.

_ Apa, la Terra?

_ Sí, la lluna se l'estima tant a la Terra que cada nit la ve a veure i des d'allà

dalt se la mira amb ullets d'enamorada. Mentrestant, vigila que tot estigui bé perquè així la Terra pugui descansar.

_ I què passa quan la lluna no hi és?

_ La lluna sempre hi és , de vegades no es veu perquè s'entreté girant al voltant de la terra.

_ I, per què gira?

_ Gira per poder vigilar tot el planeta , i per tant, a tots els nens i nenes d'arreu del món , siguin del país que siguin.

_ Apa , doncs sí que l'estima sí, perquè estar vigilant tota nit deu ser molt cansat.

_ És clar, però la lluna que és molt dolça també vigila que els somnis dels nens i les nenes siguin somnis bonics.

_ I les estrelles, què fan mentrestant? - vaig preguntar de seguida

_ Les estrelles fan companyia a la lluna, perquè no estigui sola, i mentre juguen inventen somnis nous pels nens i nenes que en aquells moments estan dormint..

_ Caram mama n'hi ha un munt que vigilen cada nit.

_ Bé doncs ara que ja saps tot això, encara tindràs por a l'hora d'anar a dormir?- va preguntar la mare amb un somriure.

_ No, ara dormiré més tranquil. Tot això que m'has explicat m'ha agradat molt. Però com ho saps tot això mare?- vaig preguntar

_ Doncs perquè quan jo era petita com tu i arribava l'hora d'anar a dormir també tenia por. Fins que una nit d'estiu que tenia la finestra oberta, perquè

feia molta calor, una estrella molt brillant va venir fins a la meva finestra i amb una veu molt fina m'ho va explicar tot i des d'aquell moment màgic mai més vaig tenir por.

_Però mare, perquè no m'ha vingut a veure cap estrella a mi.

_ Potser perquè esperaven que arribes una nit d'estiu d'aquelles tan caloroses.

_ És clar, per trobar la finestra oberta.- vaig dir ràpidament.

_ Potser sí, i bé, ara ja coneixes el meu secret- va dir la mare

_ Sí, però mare puc deixar la finestra oberta aquesta nit?- vaig preguntar impacient.

_ Bé, però només una estona que encara fa una mica de fresca.- va respondre la mare amb una rialla.

_ Sí, si només una estona- vaig dir molt content

_ Bona i màgica nit Joan- em va dir la mare.

_ Bona i màgica nit mare - vaig dir jo.

La mare em va fer un petonet de bona nit i una abraçada d'aquelles que només saben fer les mares, i va marxar.

Jo em vaig quedar estirat al llit mirant les estrelles i al cap d'una estona quan els ulls ja es volien tancar vaig veure una estrella brillant que s'acostava cada vegada més fins que va entrar a la meva habitació i em va fer un peto mentre em deia molt baixet :

_" BONA I MÀGICA NIT".

Des d'aquell moment quan vaig a dormir ja no tinc por, perquè sé del cert que la nit és màgica.