Ja no dormo

Ulls oberts clavats al sostre,
hores que desfilen mudes,
embogeix el cor de llunes
i rosega un pare nostre.
Crema la nit les esperances,
cremen els llavis deserts
entre arritmies i esgarifances
bramen mal ferits batecs.
Mortal condemna nocturna
que m´encadena a l´insomni,
riu el cel amb mitja lluna
i m´acarona el dimoni.