Ja està tot escrit

Un dia d'agost va seure a la cadira, davant de l'ordinador, disposat a escriure el conte mensual que li havia encarregat el diari. Tot content es possà a pensar l'argument. "I si tractés d'un noi que..., no això ja està escrit" En principi allò no li va sorprendre, gairebé mai se li ocurria un argument ràpidament, normalment havia de pensar una bona estona.
Així ho va fer. Ell anava pensant mentre les manilles del rellotge avançaven sense pietat. Cada cop la seva petita preocupació era més gran. Totes les seves idees ja havien estat utilitzades. Ràpidament trucà a un altre company que com ell era escriptor per demanar-li consell. La sorpresa va ser gran quan en començar a plantejar-li el problema al seu amic aquest li va dir que ell feia un parell de dies que es trobava totalment en blanc.
L'alerta comença a circular entre els escriptors. Cap arreu dels Paissos Catalans tenia una solució a aquest prolema. Aquells que havien tingut alguna idea en posar-la en comú amb d'altres companys van descobrir que allò ja havia estat escrit.
El rumor anà saltant les fronteres i es va expandir arreu del món. Els diaris i revistes es van veure obligats a publicar contes antics, i les editorials van dedicar tots els seus esforços en fer reedicions. El cas va arrivà a preocupar tant que l'ONU es va veure obligada a fer una conferencia mundial d'escriptors per trobar una solució
Escriptors de molts paissos debatien sobre si era lícit començar a fer versions del grans classics adaptan-les als nostres temps, canviant els noms o bé les característiques físiques d'aquests.
Els escriptors de ciencia ficció es manifestaven, doncs la ciencia havia avançat tan ràpidament que la ficció que ells proposaven resultava irrisoria en poc temps. I el truc d'inventar mons ja no funcionava, doncs existia una saturació en el mercat.
Després de dies de reunió, quan ja estava tot practicament descartat aparegué un jove escriptor català i demanà la paraula, afirmant que havia aconseguit fer un conte totalment inédit. Els riures de tota la sala foren espectaculars, tots aquell sabis escriptors reunits tants dies no habien aconseguit escriure res de nou i a ra aquell noi, tot sol, pretenia fer-los creure que había imaginat una historia nova. "Segurament ja existeix, però aquest jove no la deu haver llegit" van pensar tots, però finalment accediren a que la llegis i es feu el silenci.
El noi s'aixecà i començà a llegir.
-Un dia d'Agost va seure a la cadira, davant de l'ordinador...