Ja és record...

Un relat de: JOANPG

Antic bressol d'ocells que fan nial,
refugi acollidor de sols ardents,
model estàtic de pinzells valents,
orgull d'un poble sà, tradicional;

història d'un record inmemorial,
testimoni callat de veus silents,
serenitat colpidora del temps…
Perquè si avui et veig, ploro de mal?

Mai més celebraràs aniversari,
orfes ens abandones a la sort,
el poble restarà més solitari
tot i que desconsolats cridem bén fort :
Sant Feliu no té arbre centenari,
ploreu, ploreu germans…L'Alzina ha mort!!!

Comentaris

  • Record i pèrdua[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-05-2008 | Valoració: 10

    El teu poema, amic Joan, manifesta clarament el teu dolor per la desaparició d'un ésser únic, com tots els que viuen i moren, però també la teva sensibilitat envers la bellesa i la natura.
    El començament, on glosses la figura vegetal, enalteixes la seva funció i atribueixes significats a la presència arborada, em sembla preciós.
    En la segona part, el lament subratlla la importància de la pèrdua.

    En plena primavera, els teus versos em resulten ben oportuns i molt grats.
    Em permet s que t'ofereixi un relat per correspondre't? Confio que podràs sentir els seus BATECS tot passejant entre salzes, verns i pollancres... tenim sort, que encara ens queden arbres ben vius!

    T'envio una abraçada primaveral,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de JOANPG

JOANPG

78 Relats

623 Comentaris

128093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ja he complert els 65 anys. Estic jubilat.
El meu desitg és escriure mitjanament be.
Ajudeu-me entre tots.
joanperezg@hotmail.com