Ja arriba l'hora.

Passen les hores i els dies, tinc encara el pensament en tu, ets com algú que sempre m'acompanya des d'allà on siguis, però ara ja no sento que m'enfonso, ets el més important que m'ha passat mai a la vida i et recordo amb llàgrimes als ulls, però també amb el somriure de l'amor més càlid i afectuós que li puc donar mai a ningú. Ara et demano que m'escoltis, et demano que em donis forces per poder viure una nova experiència plena d'emocions i bons sentiments.
Aquest cop ha de sortir bé, em vull tornar a quedar embarassada i és el moment idoni per fer-ho, ho necessito i ho desitjo perquè ja n'estic preparada. Ja he assumit el que ens va passar, ara puc posar-m'hi una altra vegada.
Però tinc molta por, què ens depara el futur? què ens passarà? podrem aconseguir-ho? molts diuen que sí, però després del que hem viscut... fins que no li vegi la carona no m'ho creuré. Tot i que ja saps com sóc, en tinc esperances! moltes esperances dipositades en aquesta nova vida que vull fer créixer dins meu.
Fa temps pensava que si em tornava a embarassar, no pensaria en el nom de la criatura, procuraría no implicar-m'hi tant per si la perdía un altre cop, ...però com es pot ser tan fred? crec que encara no estic en estat i ja sé com es dirà, em deleixo per notar els seus primers copets i per sentir les meves hormones revolucionades una altra vegada.
El teu pare i jo et seguirem estimant, i el teu germà sabrà que tu hi vas ser, encara que no et pugui arribar a veure mai, ets aqui, sóm amb tu per sempre! T'estimo Martí.