Cercador
Injusta vida
Un relat de: JosepMas- Compartir:
Injusta vida.
Cruel realitat!
Es marceix la flor,
s’apaga la flama.
Memòria perduda,
cos decreixent.
Cruel realitat!
La vida s’escapa,
impossible retenir-la.
Es veu, se sent.
Res no es pot fer.
Cruel realitat!
Resta tan sols
resignació,
envoltada de ràbia
i de tristor...
Molta tristor.