Infinits

Com una explosió,
com un segon de silenci,
com una onada camí de l’horitzó,
com la llum de les estrelles volant per l’espai
i rebotant als satèl•lits,
com l’antimatèria i els buits que ho omplen tot,
com el temps curvant-se sobre si mateix,
com la llum del Sol filtrant-se a l’atmosfera,
com els records emmagatzemats al cervell
o com els impulsos elèctrics que ens recorren el cos.
Tot es fon i tot es barreja,
tot està relacionat
i tot va discorrent en un infinit,
que potser no ho és,
però que potser es va fent,
segon a segon.