infantes

un cel.... preciós!

i llegir aquest poema tan tendre i sincer fa esborronar, perque copses exactament la emoció d'aquest moment tan meravellós.

Felicitats, jaume!

helena

desitjo que arribin ràpid les vacances i puguis, justament, fruir del teu paradís d'amor. T'ho mereixes!

gràcies per comentar-me, jaumesb!

una expressió que no coneixia, i que m'agrada molt.

I no pot faltar el teu vers preferit...."t'estim".

Nous poemes aviat? Potser sobre l'esperança de vida dels teus noguers ?

És el cumpliment més gran que una dona pot rebre del pare del seu fill.
Un petonet. Pilar

Que curt, que concís i quin doll d'imatges i de sesacions i de vida que s'hi amaguen jaumesb!

que meravellós poder expressar tanta joia, la percepció d'aquest instant irrepetible que se'ns dóna davant la nostra perplexitat.

M'agrada LLEGIR la teva capacitat d'estimar i de confessar aquest amor. Quina intensitat, gairebé infinita!

(infantar)
donar vida a un cel
mentre algú et besa...
ha de ser meravellós

i si a més t'ho diuen
amb un poema com aquest... ufff

és per sentir enveja (sana)
de la persona a qui li has escrit

et felicito de veres

una abraçada