Cercador
Il·lusió pressentida.
Un relat de: 1101ilime- Compartir:
Il·lusió pressentida
Enmig de la penombra
enmig de la dissort,
una senyal, semblava una llum
i en córrer vers ella,
es va anar fent més diàfana,
i el cor bategà com mai amb ma vida.
Il·lusió pressentida
però mai aconseguida
es va fer realitat,
era un somni desitjat
que només el sabies despert,
perquè en la penombra de la nit,
els somnis sempre eren de terror.
Però ara tot canvia,
i dóna ganes de viure
i somriure per sempre més.
l´Autor
85 Relats
53 Comentaris
72959 Lectures
Valoració de l'autor: 8.57
Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encaraHo dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Miquel Martí i Pol
ANGELSEMILI@telefonica.net