Illes lofoten

Agafo la reflex i aprofito el primer fil de llum per captivar perpètuament els perfils dantescos i colossals de les muntanyes de les illes de Lofoten. No tenia previst sortir tan d'hora, però el fred m'ha desvetllat. Des de la terrassa del confortable hotel- refugi, mentre tu dorms, entreveig els baleners arribant silenciosos fonent els seu vapor amb la boira baixa que blana les ones. L'horitzó es retalla molt proper, tan sols la baia i les imponents muntanyes amb forma de dent de tauró tanquen la imatge de l'enquadra de la càmera. El contrast es fascinant, les puntes mes altes esdevenen lentament rogenques, els fars llencen batecs de llum periòdics i les humils cases dels pescadors van dibuixant les seves façanes multicolors . Se m'esborrona la pell mentre respiro fons, no recordava aquesta sensació de complaença i fascinació.
Aquí tot es lent, i no percebo la moció del temps fins que em cala el fred ben endins; giro i et veig allà, repenjada a la porta, cap gest, un somriure; em contemplaves com a part del paisatge, deixant-me gaudir en silenci d'aquest entorn impactant; tres metres d'exili en un fènix de condescendència, un espai d'impossible ingerència.
Son les cinc del mati, la nit es curta aquí a Noruega, res ni ningú ens empaita i tornem al llit. Un cop dins hi cerquem el sol de mitjanit i desemboliquem el primer regal del dia.