Cercador
I de l'obscur més Mort
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
I de l'obscur més Mort
en faré eines
de ressucitada esperança.
Mai més l'absència
m'ofegarà el record
de l'encís més clar,
del retorn més somni
a una presència
tan viva, tan sentida
com la llum dels teus ulls
retrobats
per a una llibertat
que ultrapassa el somni.
Comentaris
-
EI![Ofensiu]girasol | 28-01-2005
EI! m'ha agradat moltíssim!! l'últim vers s'assembla força a un concepte (també final) d'un poema meu "(u)/ universalitat del somni"!!!
Ostres quina gràcia!
A banda d'aquesta petita anècdota...un poema brillant...
i, en general, tots els teus escrits m'estan removent aquella fibra sensible del cor... avui no tinc temps, però ja t'he descobert! et llegiré tan aviat com pugui!
Un petó ben tendre -
Quan s'ha conegut l'abisme de prop...[Ofensiu]brideshead | 17-11-2004 | Valoració: 10
quan el cel ha desaparegut del tot,
quan s'ha sentit la mort,
en el cos viu,
només queda tornar a començar,
sortir de la mort emocional,
per retrobar-te amb la vida, i de nou,
amb el somni fet realitat.
Tu ho has sabut dir amb poques paraules, però què maques són! Només unes línies per expressar un missatge preciós!
Enhorabona! Segueix escrivint!!!
