Cercador
I abans que arribi el temps trist
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
I abans que arribi el temps trist
deixeu-me viure un instant l'amor
i compartir amb un infant el somriure...
I abans que el company digui adéu
l'abraçaré pit amb pit, galta a galta
i ens envairà l'infint assolant els cors.
I abans que tot esdevingui el no-res
vull sentir la seva veu, com m'acarona l'ànima
i omplir-me de l'aroma intens del cel que l'envolta...
I després...
Comentaris
-
I després...[Ofensiu]brideshead | 02-03-2005 | Valoració: 10
vindrà la mort?
Viure un instant d'amor, gaudir de la tendresa d'un infant.... moments sublims que fan que el no-res no sigui important.... perquè hauràs viscut la vida en tota la seva plenitud.
Aquest poema despren tal melangia, tal serenor, que no he pogut evitar sentir-me corpresa...
Ara mateix, no tinc més paraules. És un poema per llegir i rellegir i trobar-li mil noves lectures.
Hi ha tants missatges entre vers i vers...
