Històries de la Xina

Fa molts i molts segles, en un lloc de l'actual Xina, hi havia un petit regne, al que anomenarem Perfecció; el Rey ja era vellet, i segons la costum, el fill només regnaria si es casava abans de la mort del seu pare; altrament la corona, per elecció popular passaria a una nova família.
El Príncep - com tots els prínceps de conte - era alt, esvelt, elegant, simpàtic i intel·ligent , aquesta darrera condició els prínceps de veritat no cal que la tinguin.
Assabentat pel seu pare de que s'havia de casar, va decidir convocar una mena de concurs o competència entre TOTES les dones casadores del regne.
El príncep donaria a totes les dones que volguessin participar, les llavors d'una planta molt i molt rara, que només creixia en llocs i situacions molt especials, i que necessitava altrament molta atenció i cura. Les cues per recollir les llavors, van durant setmanes, ja que en aquell regne hi havia una gran tradició de conrear els jardins i del cultiu ornamental.
El període de creixement de la llavor és va marcar en nou mesos, i per aquella data, dia per dia, quedaven convocades totes les pretendentes.
Nobles, riques, pobres ,treballadores, estudiants, pageses, artistes ,artesanes, joves i no tant joves, boniques i no tant boniques, totes les dones del regne o la major part, regaven, netejaven i observaven constantment el testos on havien enterrat les llavors. Passaven els dies, les setmanes, i els mesos, i no sortia res !
Hi havia una noia, la Cristall, que s'estimava al príncep des de feia molt i molts anys, tot i que únicament el coneixia de veure'l passar amb el seu cavall, quan anava o venia del bosc dels Ossos Panda, aprop d'on ella vivia amb la seva avia. La Cristall, no sabia dir mentides, i quan algú li preguntava com anaven creixent les llavors, ella sempre contestava que malgrat, tenir els testos sempre nets, i regar-los de manera periòdica, sense però que l'aigua restes entollada, de moment no sortia res de res; a algunes de les seves amigues, ja els començaven a sortir flors exòtiques , lilium longiflorum , protea , dendrobium , orquídies phalaenopsis, mikado, cimbidium , wanda , aranya , fals pebre, anthuriums , tulipes , geranis , astromelies ,aus del paradís, roses d'Alexandria, roses de pitimini, roses blanques, roses, vermelles, grogues, blaves, ...... de gran bellesa i magnificència, semblava doncs, que el concurs estava ja perdut pel que feia a la Cristall, oi ?. Ella però, insistia tenaçment en seguir la seva tònica, tenir els testos sempre nets, i regar-los de manera periòdica, sense però que l'aigua restes entollada.....
El príncep anava i venia regularment del bosc dels Ossos Panda, ell també s'havia fitxat en la Cristall, i també secretament n'estava enamorat. Ambdós es veien al passar, i ambdós per aquelles coses - estúpides - de l'educació, el protocol i altres gaites, no es deien mai res.
Cinc, sis, set, vuit, els mesos anaven passant, i les llavors de la Cristall, continuaven sense donar senyals de vida; algunes de les seves amigues, veien com aquelles flors esplèndides és marcien, i en algun cas fins i tot, alguna parlava d'un rebrot quasi miraculós per explicar que novament del test on la planta havia florit, tornes a sorgir una nova flor.
Finalment, tot acaba arribant, oi ?, el mes nou ; la cua de pretendentes semblava inacabable i la processo de flors, cadascuna amb els seu olor, colors i alçaria, s'anava desplaçant lentament fins al salo del Palau on s'hi trobaven amb el Rey i el Príncep, el bo i millor del regne; en entrar cadascuna de les pretendentes donava el seu nom, i acte seguit un escrivent i un pintor, feien l'un la descripció de la planta, i l'altre el retrat; el procés va durar un més, i algunes de les plantes, arribaven marcides o mortes, i no poques denunciaven clarament la seva recent plantació !. Quan va ser l'hora de la Cristall, el text de l'escrivent era curt i senzill, no hi havia cap planta, la terra era neta i amb la humitat necessària per a la facilitar la vida vegetal, al ensems el pintor, va recollir un test net, i una terra que mostrava clarament que havia estat tractada de forma amorosa. El príncep va anunciar que en el termini de set dies comunicaria qui seria l'escollida i per tant la futura reina.
La setmana va donar molt de si, tothom deia que si fulana, que si mengana , perquè les seves flors eren més boniques, o aquella altra justament perquè se'ns dubte la seva raresa, feia pensar que aquella fos la flor que només creixia en llocs i situacions molt especials, i que necessitava altrament molta atenció i cura; ningú per descomptat - fins i tot ni ella mateixa - donaven cap possibilitat a la Cristall !.
Finalment el dia setè, el Príncep va fer saber a tothom que la escollida era la Cristall !, en veure el quadre i l'explicació de l'escrivent, més d'una va aixecar la veu, per reclamar els seus millors drets, però la veu del Príncep va sonar forta i clara, totes vàreu rebre llavors estèrils, perquè certament la flor de la honestedat , la veritat i l'honradesa, només creix en llocs i situacions molt especials, i necessita sens dubte molta atenció i cura, aquí a casa nostra, només n'ha arribat a néixer una entre un milió, i justament aquesta amb l'ajuda de Déu, serà la vostra futura Reina, i la meva esposa estimada !
Diuen les cròniques, que el País de la Perfecció, va assolir de fet aquest nom, en el regnat de la Cristall.
Dissortadament sembla que la llavor que amb tant d'amor havia fet créixer la Reina, va acabar perdent-se, algú de vosaltres l'ha vist en algun lloc ?

© Antonio Mora Vergés


P/D Gràcies a la Maria Jesús Lorente Ruiz, per facilitar-me els noms de les flors citades.
Aquesta persona es una més de les que estan distinguides com a Artesans de Catalunya en la seva tasca, en el seu cas LA FLORISTERIA.

Gràcies.