Historia trista d'un Home-Estufa

"En aixecar-se Gregori Samsa un matí, després d'un son intranquil, va trobar-se al seu llit convertit en un monstruós insecte"

-Kafka

En Miquel no es sentia gaire especial per haver nascut meitat estufa. Ni tampoc s'avergonyia d'una possible pràctica sexual rara per part dels seus progenitors, res d'això, a aquestes alçades tothom coneixia el fenomen dels homes i dones electrodomèstics. Feia tretze anys va néixer el primer, miracle de l'evolució i exemple del nou pas del Darwinisme, a una cabana pobre d'unes fabeles de Brasil: es deia Eduardo Sousa, i l'afortunada família es va veure beneïda amb un nen-televisió. Tot i que en primera instancia haguessin preferit un nadó-supermercat, o com a mínim un nadó-arbre fruiter era una despesa menys, ja que no gastava electricitat -la produïa el seu organisme-, atorgava entreteniment a tot el barri i, sobre tot, la família Sousa s'havia fet mundialment famosa -i rica amb el temps, després de milions d'entrevistes. No entraré en la paradoxa d'un nen-televisió concedint una entrevista per televisió- Després de l'extraordinari Eduardo Sousa, que va enfosquir la fama de Lula, van aparèixer Mikhail Bodarin (Croàcia), home-ordinador, i Celestina Di Marco (Itàlia), dona-màquina de escriure (que es va fer escriptora, tenint-ho fàcil). Fins i tot hi havia una dona que va néixer amb un retrat original de la preciosa Elizabeth Louise Vigée Le Brun al pit, es a dir, dona-quadre. Després d'aquets tres casos la cosa va anar baixant en termes de fama: massa ordinari tot plegat. Arreu naixien nous homes i dones que ja incorporaven certes comoditats, demostrant la saviesa i el progrés que dirigia la Natura. Tothom, qui més qui menys, coneixia algun home o dona objecte.

Per tant, poc d'especial tenia ser un home-estufa... No obstant, en Miquel, associant-se a la nova Associació Mundial d'Homes i Dones Electrodomèstics, AMHDE, va descobrir que al món només hi havia tres com ell: un senyor d'Ucraïna, nascut estufa, una dona del Japó, nascuda aire condicionat, i un senyor del Perú nascut calefactor. Per tant, estadísticament en Miquel era força especial dintre de la normalitat del fenomen: hi havia milers d'homes televisió però altres electrodomèstics eren més difícils de veure, la raó essent potser que la Natura discriminava allò que era més útil del que no (en conseqüència, es deia en Miquel, per què tantes televisions o PDA's humanes o fins i tot quadres de Titian a pits i espatlles? Si la caliu a l'hivern era primària! Probablement la Natura s'havia tornat un executiu amb corbata i mòbil i gustos culturals cars, adaptant-se a les necessitats modernes).

Un altre fenomen destacable d'aquesta època de canvis a la espècie humana fora el que es va denominar a algun diari econòmic com: "La Competència Deslleial de la Mare Natura" I és que les empreses no veien amb gaire bons ulls que els homes i les dones comencessin a néixer amb aparells ja incorporats, per els que no s'havia pagat. Les veus al món dels productors es van alçar a nivell mundial i, fent un pols amb els Governs mundials es va obligar a tots aquets a signar un tractar internacional per el que s'implantava un nou impost: l'impost per néixer meitat electrodomèstic (objecte o estri). La formula era senzilla: s'aplicava el preu del producte al mercat i la vida útil del mateix s'augmentava a una vida humana, llavors els emocionats pares rebien a casa, pocs dies després del naixement, l'Impost per Néixer Meitat Electrodomèstic, l'INME. Imaginat, lector, néixer amb un original de Van Gogh al braç esquerra... La quantia pujava, certament.

Tornem a en Miquel. Les relacions personals del mateix no és limitaven a les persones electrodomèstics (objecte o estri). Tot i que s'havien donat casos de discriminació violenta, i fins i tot horribles situacions d'esclavatge, ja eren majoritàriament acceptats. Especialment es recorda el cas d' Andrew Smith, un senyor-rentadora que fora mantingut en captiveri per una família d'Oklahoma al soterrani de casa a fi de tenir roba neta gratuïtament, cosa que va desencadenar en manifestacions de repulsa massiva. Per contra, havien sorgit intel·lectuals electrodomecistes que advocaven per la superioritat del Nou Home Electrodomèstic (objecte o estri). De fet, l'actual parella d'en Miquel era "normal". Es van conèixer a una manifestació en favor dels drets de les persones electrodomèstic i per la supressió de l'INME. L'inici de la relació fora passional i fogosa, no només per la natura d'en Miquel. La Diana, que era el nom de la seva Julieta, era una militant en favor dels drets de les persones electrodomèstic que treballava a una oficina de la Generalitat dedicada a atendre a aquesta minoria. L'empatia, per tant, va ajudar a que finalment en Miquel i la Diana s'establissin junts. Però no tot son roses i violes al Paradís marital. En Miquel tenia la sensació de que la Diana només estava amb ell, en última instancia, com a realització de la seva voluntat altruista. I no només això. Els hiverns feien la casa d'en Miquel estranyament concorreguda per amics activistes de la Diana. Ells deien que es dedicaven a preparar actes de protesta però la sospita de que només venien a aprofitar-se de la seva virtut natural va anar creixent lentament com un cuc a una poma. Finalment, la situació va esdevenir insostenible i, a un dia d'Agost, arribant la Diana del treball i trobant a en Miquel al sofà, ella va arrufar el nas "Quina calor que fa aquí... Que tens encesa la...? Vull dir, que et passa?" En Miquel se la va mirar d'adalt a baix i va obrir-se a ella, exposant les seves pors. La Diana va reaccionar amb indignació, va cridar, va plorar i va començar a entendrir a en Miquel, que començava a sentir-se culpable per la seva malfiança però, de sobte, va escoltar com ella deia entre plors "...ves si em podia haver casat amb algú normal...." A la casa va pujar la temperatura a cinquanta graus i en Miquel va marxar a la llar dels seus pares, traient fum, literalment.

Va seguir un període difícil en que es van fer intents de retornar a la relació. Però en Miquel recordava sempre aquelles paraules, acabava plorant i marxant, escalfat. "Llavors tots ells son uns hipòcrites!! -es deia- Només ens defensen per satisfer la seva necessitat burgesa i egoista de sentir-se altruistes!! En realitat som uns exclosos que com a molt podem aspirar a esser utilitzats o compadits!! Uns monstres!!" En Miquel mai va sortir d'aquell pou. Els seus pares no sabien que fer i ell es negava a assistir a les reunions d'ajuda a les persones electrodomèstic, afirmant que tot era fútil. Els dies van passar, convertint-se en mesos i aquets en anys. I llavors, una noticia va impactar la premsa mundial: eren trobats arreu, estesos a les deixalleries de tot el món, homes i dones electrodomèstics, que havien perdut les ganes de viure. Entre ells, un dels tres homes-estufa.