Cercador
HIPOGEU CASANOVAS i TERRATS. LLORET DE MAR.COSTA BRAVA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), amb la col•laboració per que fa l'escultura de l’Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933); i en la serralleria de Manuel Ballarín y Lancuentra (Aragón ? , 1863 - Biescas (Huesca), 23 de setembre de 1915), duia a terme aquí possiblement una de les seves darreres obres, en la descripció es parla de ‘ panteó’, però nosaltres farem servir la denominació hipogeu, davant del qual es situava el Josep Olivé Escarré per immortalitzar aquesta visita.
L’estructura està integrada per tres pisos o zones que constitueixen la base del monument. Sobre aquesta descansarà el fals sarcòfag que al mateix temps és el punt de partida de les columnes que sostenen el remat superior que es projecte en forma d'agulla. En la part baixa trobem el basament estrellat, que és el punt neuràlgic ja que sobre ell descansa i recau tot el pes d'aquest monument funerari de caire mastodòntic. En un estrat intermig i sobre les espatlles de dos éssers característics del regne marí, segurament tritons com així ho anuncien les escates i aletes que presenten, trobem el sarcòfag el qual està àmpliament ornat per les dues cares. En la cara principal apareixen quatre personatge sostentant, respectivament en les seves mans, rotlles de pergamí desplegats i escuts en format d'heràldica. Els quatre personatges estan resolts en un format de mig relleu, ja que sobresurten poc respecte del pla de la composició. Les vestimentes estan bastant ben aconseguides com així ho demostren els plecs de les túniques o els drapejats de les casulles. Podríem dir que la part més ben aconseguida la trobem en les mans, i pentinats, però sobretot en els rostres personalitzats, tot i que presenten una expressió bastant freda. Per la seva banda la part posterior està ornada amb una opolenta i carnosa decoració de tall vegetal. Del sarcòfag arranquen els feixos de quatre columnes les quals estan coronades amb capitells florals i ornades respectivament amb gàrgoles i rematades amb pinacles, complementats amb petites corones que imiten a escala més petita la central. Aquestes columnes, d'aparença més aviat fràgil, sostenen un frondós i opulent dosser de tall vegetal i floral, del qual arrenca l'agulla. El dosser cimejat per aquesta agulla aixopluga una enorme clau que conté el monograma de Crist. L'edicle coronat pel Crismó i aixecat sobre el sarcòfag es consagra, per una banda, a recordar la mort de la divinitat, però especialment connota la salvació i victòria sobre la mort referida a un cos superior que no ens permet ometre paral•lelament la potencialitat de l'Església i de l'ordre que regeix i que queda constituït com a mitjà per aconseguir la immortalitat. L’agulla queda interrompuda per una corona rematada amb una creu en el punt àlgid del monument. El monument de caire funerari està impregnat d'una atmosfera de caràcter ogival o goticista. La prova d'aquesta factura gòtica present en el monument la trobem en el tipus de lletra emprada en les inscripcions de la tomba. Es poden diferenciar fins a tres tipus de llegendes integrades en la tomba. D'una banda destaca la cartela que corona el sarcòfag on consta a la part frontal el text: "Família : Casanovas : y : Terrats" i al dors: "ANY MCMIII". D'una altra trobem les làpides que clouen els extrems curts de la caixa sepulcral; en una hi ha els noms dels sepultats: "Aquí : reposan : las // despulles : mortals // de // D : Joseph Casanovas : y : Macaya // D. Francisca : Terrats : y : Terrats // D. Emilia : Casanovas : y : Terrats // y'ls : fills : d'aquesta. // R : I : P :"; a l'altra un fragment del passatge de la resurrecció de Llatzer segons l'Evangeli de Sant Joan: "Qui : credit : in : me // etiam si : mortuus : fuerit: vivet // et : omnis : qui : vivit : et : credit : in : me // non : morietur : in : aeternum // Joan : XI : 25 :". Finalment cal aludir a la inscripció llatina que recorre tot el perímetre del sarcòfag per la seva vora superior: "Vocabis : me, / et : ego : respondebo : tibi : / operi : manuum // tuarum : porriges : dexteram // Scio : enim : quod / Redemptor : meus vivit / et : in : novissimo // die : de : terra : sureccturus sum", text que correspon a dos verset del llibre de Job (Job 14:15 i 19:25).
El Cementiri de Lloret de Mar és una més de les ‘atraccions’ turístiques d’aquesta població, i això tant per l’amplitud d’horaris, com pel fet que des del Consistori local no s’han imposat restriccions als visitants.
L’estructura està integrada per tres pisos o zones que constitueixen la base del monument. Sobre aquesta descansarà el fals sarcòfag que al mateix temps és el punt de partida de les columnes que sostenen el remat superior que es projecte en forma d'agulla. En la part baixa trobem el basament estrellat, que és el punt neuràlgic ja que sobre ell descansa i recau tot el pes d'aquest monument funerari de caire mastodòntic. En un estrat intermig i sobre les espatlles de dos éssers característics del regne marí, segurament tritons com així ho anuncien les escates i aletes que presenten, trobem el sarcòfag el qual està àmpliament ornat per les dues cares. En la cara principal apareixen quatre personatge sostentant, respectivament en les seves mans, rotlles de pergamí desplegats i escuts en format d'heràldica. Els quatre personatges estan resolts en un format de mig relleu, ja que sobresurten poc respecte del pla de la composició. Les vestimentes estan bastant ben aconseguides com així ho demostren els plecs de les túniques o els drapejats de les casulles. Podríem dir que la part més ben aconseguida la trobem en les mans, i pentinats, però sobretot en els rostres personalitzats, tot i que presenten una expressió bastant freda. Per la seva banda la part posterior està ornada amb una opolenta i carnosa decoració de tall vegetal. Del sarcòfag arranquen els feixos de quatre columnes les quals estan coronades amb capitells florals i ornades respectivament amb gàrgoles i rematades amb pinacles, complementats amb petites corones que imiten a escala més petita la central. Aquestes columnes, d'aparença més aviat fràgil, sostenen un frondós i opulent dosser de tall vegetal i floral, del qual arrenca l'agulla. El dosser cimejat per aquesta agulla aixopluga una enorme clau que conté el monograma de Crist. L'edicle coronat pel Crismó i aixecat sobre el sarcòfag es consagra, per una banda, a recordar la mort de la divinitat, però especialment connota la salvació i victòria sobre la mort referida a un cos superior que no ens permet ometre paral•lelament la potencialitat de l'Església i de l'ordre que regeix i que queda constituït com a mitjà per aconseguir la immortalitat. L’agulla queda interrompuda per una corona rematada amb una creu en el punt àlgid del monument. El monument de caire funerari està impregnat d'una atmosfera de caràcter ogival o goticista. La prova d'aquesta factura gòtica present en el monument la trobem en el tipus de lletra emprada en les inscripcions de la tomba. Es poden diferenciar fins a tres tipus de llegendes integrades en la tomba. D'una banda destaca la cartela que corona el sarcòfag on consta a la part frontal el text: "Família : Casanovas : y : Terrats" i al dors: "ANY MCMIII". D'una altra trobem les làpides que clouen els extrems curts de la caixa sepulcral; en una hi ha els noms dels sepultats: "Aquí : reposan : las // despulles : mortals // de // D : Joseph Casanovas : y : Macaya // D. Francisca : Terrats : y : Terrats // D. Emilia : Casanovas : y : Terrats // y'ls : fills : d'aquesta. // R : I : P :"; a l'altra un fragment del passatge de la resurrecció de Llatzer segons l'Evangeli de Sant Joan: "Qui : credit : in : me // etiam si : mortuus : fuerit: vivet // et : omnis : qui : vivit : et : credit : in : me // non : morietur : in : aeternum // Joan : XI : 25 :". Finalment cal aludir a la inscripció llatina que recorre tot el perímetre del sarcòfag per la seva vora superior: "Vocabis : me, / et : ego : respondebo : tibi : / operi : manuum // tuarum : porriges : dexteram // Scio : enim : quod / Redemptor : meus vivit / et : in : novissimo // die : de : terra : sureccturus sum", text que correspon a dos verset del llibre de Job (Job 14:15 i 19:25).
El Cementiri de Lloret de Mar és una més de les ‘atraccions’ turístiques d’aquesta població, i això tant per l’amplitud d’horaris, com pel fet que des del Consistori local no s’han imposat restriccions als visitants.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.