Hi havia una vegada...

En el més inhòspit racó del món,
allà on els estels birllen amb llum pròpia,
allà on l'arc de Sant Martí és el camí al
món més màgic mai imaginat...

Un indret on les muntanyes parlen
de records oblidats, on el cel és blau
i clar durant el dia i la nit més fosca
s'ilumina amb un somriure.

Un paratge amagat entre els núvols,
tant alt que casi el sol pots tocar,
tant pur que l'oxigen se t'escapa
i no pots respirar.

Un lloc on els camins parlen de viatges
perduts entre la pols,
on el vent et reseca les galtes,
on els sol et crema la pell,
on el treball t'endureix les mans i els peus.

Un espai on el passat encara és present,
on el temps sembla aturat i els dies curts,
es fan més llargs.

On el silenci només s'estronca
pel crit del animals,
i on les cases més humils,
es transformen en mansions d'humanitat.