Heptameró (V)

No hi havia grans coses per fer a Clichy-sous-Bois. Podies seure al portal dels grans blocs de pisos blancs que ho inundaven tot i veure passar els cotxes o podies apropar-te al mercat a escoltar les xafarderies que corrien. Sí, hi havia camins per on voltar, però era millor no fer-ho, als pares els hi feia por.

Però tot va canviar quan va arribar l'home dels contes. Ningú sabia del cert qui era realment, però això feia que fos encara més misterios. Només sabien d'ell que voltava pels carrers, segons els grans buscant feina, i que a tots els petits que se li apropaven explicava unes històries molt estranyes, però totes elles fascinants. Els parlava sobre un home que creuava els mars a la boca dels taurons i que vivia mil aventures, sobre un descobridor que s'avorria sobre un pedestal i que descobria terres amb el seu dit i un colom missatger i sobre moltes altres coses que feien que aquell suburbi es plenes de somnis.

Un dia l'home dels contes va desapareixer. Tots els petits deien que havia marxat a altres pobles a repartir els seus contes a d'altres nens, els grans no deien res. Però la petita llavor que havia plantat aquell home desconegut havia germinat i ara els nens inventaven i explicaven els seus propis contes.