Hamburguesses cassolanes de pollastre amb verduretes!

Fa molt temps, fa molt moooolt temps, en un pais molt llunyà anomenat Japonilàndia a ón hi havia mooolta gent, els governants veient l´eixemple dels governants d´un altre pais tristement famós pel seu incompliment de les directrius de l´ONU es van dir: " I nosaltres perquè hauriem de ser menys fills de... que ells?". Pels governants la existència és sempre una cosa prou patètica i grissosa i li han de donar emoció a costa de gestos repugnants com ara aquest o guerres o algo que els facin sortir als diaris amb algo més pel.liculero que la liquidació dels pressupostos, per eix. I com que no van trobar una altra manera de trencar la seva lleialtat a les institucions internacionals, segurament per falta d´imaginació, van decidir violar la moratòria per la cacera de balenes establida pels organismes de protecció dels bens naturals marítims i terrestres que havien de deixar als nostres fills. No va ser una decissió molt encertada des del punt de vista nutricional i sociològic més aviat va ser la catàstrofe en un pais taaan superpoblat a ón només el fet que tots siguessin molt prims els salvava del kaos i de anar xafant-se i ensopegant els uns amb els altres pel carrer el fet de menjar balena tan forta i greixosa en la seva carn va portar un fum de problemes cardiovasculars i d´obessitat amb la consegüent falta d´espai als carrers, a les llars i als ascensors sobre tot en les principals capitals. I des del punt de vista gastronòmic perquè als joves d´ara no els hi agrada massa lo que ve del mar, ja no es volien menjar ni les sardines que són petitetes i graciosses... Doncs feu-se una idea quan els hi van posar davant la greixossa carn de la pobre balena tot van ser vòmits i plors i jo vull un iogurt o hamburguessa cassolana de pollastre amb verduretes, o com a moooolt varetes de lluç congelades, buaaaaaaa, etc. I les mares "Si no t´ho menjes tot li diré al gos que et mossegui" i els fills "Escolti, senyora mare, aixó són amenaces no voldrà pas que anem al jutje i la denunciem, eh??? El gos i jo." I a un nen que somiava amb ser de gran marineret i anar a veure les balenes a la mar els pares: "Deixat de tonteries que la balena no cal anar a veure-la a la mar que la tens al plat menja i calla" i aquest nen "va, però aixó no és balena. Segur que és un lluitador de sumo que l´ha palmat" I va pensar en aquell moment que de gran ja no seria mariner que es faria director d´una ressidència geriàtrica i que els seus pares serien els seus primers clients, i els menús, aaaai els menús!!! serien la seva venjança! I les balenes les veuria a les vacances si en quedava encara alguna, a les nits li ressava a la Mare de Deu dels desemparats dita com les balenes, "La Geperudeta" perqué s´en salvessin totes les que puguessin. No, no, ell no seria mariner segurament peró alló no s´havia de quedar aixís. Alguns pares més considerats els ficaven les molletes de balena al plat i feien:
I "mira com s´ho menja el pareeeeee...", "Puaaajh! Què tonto", I "mira la mamà com s´ho menja tambéeeee...", "Bleghh!". "Doncs si, em sembla que haurem de tornar a l´arroç amb gambes i al surimi de la botiga de congelats." Aixís els grans van haver de menjar tooota la carn de balena per no desperdiciar el fruit d´una cacera que tanta pol.lèmica havia creat. I menjaren i menjaren i tooota se la acabaren.
Però vet aqui que per una inexplicable raó els caps i altres parts del cos de la gent que abans eren peludes van anar perdent el pèl poc a poc alguns i altres més ràpid segons la quantitat de carn de cetàci ingerida per cada individu o família. "Aaaaaaaaaaaaaaaaai! A ón m´amagaré jo ara les males idees?" "Aaaaaaaaaaaaaaaaaai! Com podré jo ara anar a xerrar amb el perruquer amb aquesta calva tan monda!" Sense saber per què tot el pais es va veure afectat per una terrible epidèmia d´halopècia que va deixar en l´atur perruqueres i esteticiens i que va ser un xollo per dermatòlegs i fabricants de gorres i barrets de tota mena. Ostres! Quin disgust que va agafar aquesta pobra gent enganyada primer pel govern i després per armadors i comerciants de la mar. Tots es van veure de sobte privats de la càlida i agraida coberta de pels que protegeix la pell dels humans de les inclemències de la intempèrie. Llavors els comerciants que de tot fan negoci al principi van aprofitar per vendre més tonificadors capilars però la gent desenganyada aviat va optar per demanar explicacions i solucions al govern què sol ser més efectiu.

"Que coi heu fet? Quina merda ha passat? Qui ha de respondre d´aixó???? etc." Vaja com sempre i amb molt mala llet. És clar la gent que surt al carrer tot els dies per feina i sense escolta prou ne té... però el govern com que no les tenia aquestes explicacions i tampoc no volia respondre de res ressolgué demanar ajuda als tècnics de la ONU. "Vaja vaja", van dir aquestos "Ara veniu, eh? Ara? que el mal ja està fet. I quin mal collons, de la grandària d´una balena ni més ni menys. Doncs mireu el problema dels vostres ciutadans és que com que del que es menja es cria i les balenes tot i ser mamífers, com nosaltres, no tenen pel..."
"Apa!" van pensar els lumbreras de governants, "doncs ja està decidit el que farem, necessitem un aliment substitut de la carn de balena però ha de ser un animal mooolt pelut"
Llavors mirant les enciclopèdies i buscant per internet i preguntant sabis i mèdiums de tot el món que de passada demanessin perdó en el nom del seu poble a l´esperit de la balena morta van trobar la espècie Homo ibéricus de la qual els hi eren preferibles les subespècies "heviorrus" "moterus" "caspossus" "tunningensis" amb la respectiva femella "Jesicas-Jeniferessea" que per molt que anessin a depilar-se tenien una compossició genètica ideal. Ostres hi havia mooolts i damunt la seva carn era gustossíssima tendra i saborossa perquè al seu habitat es menja bé i es treballa poquet. Quina sort que van tenir les balenes que a partir d´aleshores van tornar a disfrutar de la pau i la tranquilitat de l´oceà sense por dels psicòpatas de la mar.
Tot seguit van començar a aparéixer per tota la geografia de la Península Ibèrica multitud de restaurants japonessos. Misteriossament els comensals que entraven ja no tornaven a sortir. Es deia que acabaven en les cassoles del restaurant i d´allí passaven a unes llaunes amb les quals serien exportats sense més cerimònia al pais de la epidèmia halopècica per omplir supermercats tinells i finalment plats en tots els barris i cases. Ajajaja, alguns d´aquestos comensals fins i tot anaven etiquetats en japonés i tot gràcies a la tècnica del "tatuatje" que oportunament s´havia posat de moda entre gran part de la fauna autòctona poc temps abans. Semblaven fets a posta per millorar-los la digestió i no fer-los tan extranya la aparició d´aquell exòtic àpat. Els cuiners es van especialitzar ràpidament en els habitants de les colònies més nombrosses del nou ingredient i van solucionar-li al govern el problema de arreplegar els mort de la carretera que els hi costa taaaaaaaants euros l´any, atropellats també valien, sobre tot per saltsixes i hambuerguesses . En Madriciti hi va haver moooolt bona collita i els especímens ni tan sols es defensaven, tot el contrari, pensaven que com era per una bona causa..."acabar amb l´halopècia dels japonessilàndios". Només els pijoleles que també ne queien molts (i la seva carn era meloooossa i les seves melenes llustrooosssees rentades amb xampus de marca "Porque yo lo valgo" taaan suaus, flotaven al vent) a les cassoles dels restaurants protestaven per haver de compartir llauna o cassola amb xusma heviorra i motera.


En poc temps els pobres halopècics van anar criant pels de tots els colors i textures, alguns naturals i altres creixien ja directament amb mexas i reflexes de la perruqueria llisses, arrissades, rosses, brunes, rojes, canosses.. és clar que també va caure algun que altre heavi vellet cosí germà dels Stones a la espanyola, oh! I taaant! I quan acabaren amb espanyilàndios de la part de la messeta escomençaren amb franxutessos, italianinis i també, perquè no, passaren a l´Africa a per marroquins i altra gent que també els hi ha bona cosa de peluts i els xinilàndios a poc a poc es van afegir a la moda per no haver de menjar més arros tres delícies que el tenien més que avorrit i al menú dels xinos hi havia per tot el món el nou plat "Pelossis amb salsa d´ostres" que la gent menjava amb molta alegria i aixís és com es van salvar per sempre més els habitants de la mar i tots van quedar contents, els que quedaren, és clar, i els nens japonessilàndios van menjar mooltes hambuguesses cassolanes amb verdureta que no eren pas de pollastre precissament i colorin coloradoooooo... Sort que no tots els somnis , contes e històries s´han de fer realitat, oi???