Guanyadors

S'aixeca la pols als camins
però els homes no es poden aixecar.
Roden mil rodes de carros
i avancen,
i avancn fugint
a properes platges
o a llunyans vaixells
tristes processons grisses.
I arriben
a ruscos de tendes
a futurs incerts
i a oblits molt llunyans.
On sou?
On són els homes?
On les dones?
(silencis)
Només hi ha silenci
i mudes làpides de marbre
entre camps de gespa immaculada.
S'ajunten els temps
en un present immóbil.
On són els homes?
Entre xipressos i tanques d'espines,
entre monuments i fam,
entre turistes i refugiats.
"És aquesta tomba
el nostre refugi?"
-criden ara els homes,
criden també les dones.
Però la terra, el marbre
i l'empenediment dels homes
els silencia de nou.
Llibertat torna a fugir
i els homes i les dones corren
per no tornar-la a perdre.
No es pot perdre dos cops,
però llibertat fuig ràpid
i els homes cauen a la cursa.
Presos, morts, ferits.
Fang, fang de nou.
"Herois"
-us criden ara.
I us fan petons les noies
per ser els guanyadors
de la vostra cursa.
Però la glòria acabarà aquí
i els mateixos llabis,
els que deien "Herois"
els que us feien petons
oblidaràn els vostres noms.
Que vol aquesta guerra
que no acaba?
Fang, fang de nou.
Roig, roig, roig.
En un món que no volen,
que deixi de ser blau.
Blau és i fou.
A les dues ribes del mar.
A les dues ribes del Pirineu,
però els homes no.
Els homes són dracs, negres
i el dia que cremin seràn Fenix.
El negre ho és tot
a un món que es combat
dia a dia,
a noves barricades.
Fang, fang de nou.
Però algún dia...