Gos

Un relat de: Dorian

"Ara pots explicar-me aquell somni recurrent…" va dir el psiquiatre. Eren a un despatx lluminós, amb dues finestres grans que omplien l'estança de llum natural, mobles d'estil zen, parets plenes de títols i quadres de paisatges plaents. "Ah! El somni dels gossos…". Mentre el jove es disposava a relatar el somni el psiquiatre va fer-se enrere a la cadira i va preparar llibreta i bolígraf. "Tot comença a una habitació, bé, de fet intueixo que es tracta d'una habitació ja que és massa fosc per veure res... Des del començament sento una opressió al cor, una por terrible, una ansietat, un perill imminent... Soc assegut al terra de l'estança i de sobte, una figura humana que no havia percebut i que es troba amb mi em parla. No recordo el que diu però si la intenció: m'adverteix, em senyala a fora, al carrer, amb un dit que alça lentament i indica una finestra. No soc capaç d'aixecar-me i mirar, de veure el que m'amenaça. Llavors torno a ser jo però ja no soc a una casa sinó al carrer. De fet recordo particularment el lloc com una estació de tren abandonada, per la nit, tot ple de brossa i fustes trencades. Estic corrent des del principi, quelcom em segueix i sé que és el que m'advertia la figura. Son gossos, de dents blanques, que borden i em segueixen, munions de gossos, cossos dels quals se'm creuen, apareixen i desapareixen en la foscor de la nit. Després de fugir per una estona m'adono que em trobo en un barri de cases blanques, i sé que una d'elles és en la que em trobava, en la que la figura m'advertia. Corro seguit per els ferotges animals que em volen devorar viu i obro una porta que tanco al meu darrera. Immediatament la porta es dobla cap a l'interior sota un pes: son cossos de gossos, de munts de gossos que es llencen amb fúria contra la fusta de la porta. Llavors pujo les escales i em trobo a mi mateix, ajagut al terra amb cara de terror. Alço el braç i senyalo el carrer. Jo era la figura humana desconeguda. Ja no recordo més". Al llarg del relat el psiquiatre havia esta prenent apunts i assentint en determinades parts. Llavors va deixar la llibreta i va mirar directe als ulls del jove. "Molt bé, realment un malson pertorbador... Però tot té una explicació. Dedueixo que els gossos representen les seves pors -que son moltes, com denota el número d'animals-. Vostè fuig de les seves pors, no les confronta, s'amaga d'elles a una closca defensiva -com denota el fet de tancar-se a la casa-. És significatiu que la figura desconeguda que l'adverteix a l'inici del somni sigui vostè mateix: vostè mateix és genera les seves pors, vostè mateix adopta una acció defensiva, potser més còmoda ". Ell va escoltar l'anàlisi del psiquiatre no sorprenent-se de que el somni, de fet, no tingués res a veure amb una possible fòbia als gossos produïda per un atac a una infància oblidada. Assistia als psiquiatres no per què creies que l'ajudarien a superar les seves pors, o el farien millor persona, més estable, menys fosca i retreta. Ho feia precisament com una forma de torejar la soledat, una forma de comunicar-li a algú els seus pensaments i d'aquesta forma no sentir-se sol davant del buit absolut, de l'abisme complert que s'estenia sota els seus peus en forma de vida i que paulatinament es feia més fosc i més profund. Si hi ha gent que pagava per sexe, ell pagava per companyia, per unes orelles que l'escoltessin, una ment que processes els sons, que li donés l'opinió o que senzillament estigués allà al davant prenent notes i pensant en que soparia aquella nit. Ell n'era conscient de tots els seus defectes, de totes les seves mancances i dels seus errors. De la mesquinesa de determinades actituds de sí mateix i dels altres que el feien fastiguejar, de l'enveja que sentia, de l'opressió i les cadenes de les obligacions sempre creixents que l'imposava la realitat, una realitat de la que sempre havia volgut fugir. Gossos, gossos. Munions de gossos amb la gola oberta, bavejant saliva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest