Gavines

Un relat de: 1101ilime

Gavines com llums aglomerats en la mar
i a la sorra formant una munió de blanques flors
en un bell mosaic paradisíac

quant alcen el vol,
el seu cridar et fa embadalir,
i mirant el cel,
el seu blanc et deixa enamorat.

no pots entendre, com el seu bec tan petit,
la seva pesca pot engolir.

les seves putetes, marcant estrelletes en la sorra

i així com a l'estiu, i han petjades humanes,
a l'hivern prenen al relleu



Hivern del 2005





Comentaris

  • Benvingut 110[Ofensiu]
    roda03 | 13-04-2006 | Valoració: 8

    Hola 110,
    A través del teu comentari t'he llegit, i la veritat és que m'ha agradat força.
    Les teves "gavines" que tantes vegades veiem passar amb un vol mòrbid, no ens aturem a mirar la preponderància del seu comportament, i tu ho has fet.
    Permete'm una petita llicència, segueix escrivint i descrivint cada instant, cada gest i tot el que els teus ulls et regalen, i només així arribaràs a crèixer de debó.
    Les teves descripcions transpuen sentiments, felicitats.
    Brindo per les gavines i et dono la benvinguda,
    Roda03

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72931 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net