Cercador
FUSTANYÀ, LA SEGOVIA DE LA VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS
Un relat de: Antonio Mora Vergésla Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, enfilàvem per la pista forestal que surt des de la carretera que mena de Ribes de Fresses a Santa Maria de Queralbs. No hi ha cap indicació que ens faci pensar que trobarem res d’interessant. Segueixo la meva intuïció, i més tard el Celestino ‘ Celes’ em diu que li hauria d’explicar això dels ‘sentits primitius’, i em manifesta que també ell, voldria recuperar-los.
Quan portàvem menys de cinc-cents metres recorreguts, la visió d’un magnífic – i actiu – aqüeducte ens sorprenia agradablement per les seves dimensions – creua tota una petita vall –; i li correspondria amb tota justícia el títol de ‘la Segòvia del Ripollès’ , que adjudicàvem suara al de la Ral, a la Vall de Camprodon. Gats escaldats, assignem al de Fustanyà , aquesta preeminència a les Valls de Ribes.
Em portarà una estona recollir les imatges d’aquesta infraestructura, de les que dèiem en l’article esmentat; aquesta mena d’instal•lacions no son infreqüents al Ripollès, la seva funció habitualment era i/o és alimentar petites centrals hidroelèctriques ; les companyes mentrestant faran una gran troballa, prop de torrent - solen créixer a l' ombra dels alzinars, fagedes i rouredes, també a la vora dels camins humits- hi ha una veritable munió de Fragaria Vesca , més coneguda com maduixa silvestre - el fruit que coneixem com "maduixa" és en realitat un engruiximent del receptacle floral, mentre els puntets que hi ha a sobre d' ella són els autèntics fruits- ; costa fer-se’n un tip per les seves minúscules mides, i m’ofereixen un grapat quan torno de fer les fotografies; els ho agraeixo, però declino amablement l’àpat, avui exerceixo alhora de sherpa i de xofer, i en cap d’ambdós tasques em puc permetre ‘sofrir’ cap problema intestinal. La ingesta de fruits silvestres de vegades comporta aquest efecte indesitjat; sortosament per a elles no succeirà en aquesta ocasió.
Tornem a reprendre la marxa, per trobar-nos ben aviat – en termes excursionistes – un premi gros; això amics lectors serà però objecte d’una nova crònica.
Quan portàvem menys de cinc-cents metres recorreguts, la visió d’un magnífic – i actiu – aqüeducte ens sorprenia agradablement per les seves dimensions – creua tota una petita vall –; i li correspondria amb tota justícia el títol de ‘la Segòvia del Ripollès’ , que adjudicàvem suara al de la Ral, a la Vall de Camprodon. Gats escaldats, assignem al de Fustanyà , aquesta preeminència a les Valls de Ribes.
Em portarà una estona recollir les imatges d’aquesta infraestructura, de les que dèiem en l’article esmentat; aquesta mena d’instal•lacions no son infreqüents al Ripollès, la seva funció habitualment era i/o és alimentar petites centrals hidroelèctriques ; les companyes mentrestant faran una gran troballa, prop de torrent - solen créixer a l' ombra dels alzinars, fagedes i rouredes, també a la vora dels camins humits- hi ha una veritable munió de Fragaria Vesca , més coneguda com maduixa silvestre - el fruit que coneixem com "maduixa" és en realitat un engruiximent del receptacle floral, mentre els puntets que hi ha a sobre d' ella són els autèntics fruits- ; costa fer-se’n un tip per les seves minúscules mides, i m’ofereixen un grapat quan torno de fer les fotografies; els ho agraeixo, però declino amablement l’àpat, avui exerceixo alhora de sherpa i de xofer, i en cap d’ambdós tasques em puc permetre ‘sofrir’ cap problema intestinal. La ingesta de fruits silvestres de vegades comporta aquest efecte indesitjat; sortosament per a elles no succeirà en aquesta ocasió.
Tornem a reprendre la marxa, per trobar-nos ben aviat – en termes excursionistes – un premi gros; això amics lectors serà però objecte d’una nova crònica.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.