Fusta de President

El terme "fusta", quan ens referim a una persona, te clarament una connotació positiva, oi ?, així quan d'algú és diu que te "fusta" tothom entén que per a la tasca en qüestió l'al·ludit, gaudeix d'unes condicions per damunt de la mitjana.

Amics lectors, vosaltres posareu els exemples que calgui, perquè de ben segur que en coneixeu més d'un. Avui però us proposo fer una reflexió sobre l'actual ocupant del càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, fem memòria :
Anys i anys d'Alcalde de Barcelona, sempre amb els comentaris "sotto voche" de no ser potser la persona més adient per a representar la Capital de Catalunya; de cop i volta, sense explicació lògica, ens plega d'aquest càrrec, i és dedica a donar unes misterioses classes a Itàlia, de fet en un lloc concret d'aquest país, en el que hom troba estrany que un ex-alcalde sigui convidat, justament a donar classes.
Tornada a Catalunya, i presentació com a candidat a President. En aquest període els comentaris i rumors "sotto voche" comencen a sentir-se fins i tot a la plaça Roja de Moscou.
Darreres eleccions; tripartit i President de la Generalitat. Aquí ens caldria repassar les hemeroteques; per anar fent boca, l'afer Carod que acabarà amb el primer boicot als productes catalans; ; el comentari extemporani - i mai acreditat - del famós 3%, en l'ensorrament del túnel del Carmel [ produït sembla, per un moviment de mobles a l'infern ] continuarem amb les famoses fotografies de la corona d'espines en el viatge a Jerusalem , i no podem oblidar - Espanya no ens deixa - els repetits comentaris a la premsa, ràdio i televisió, sobre qüestions clarament sensibles per a d'altres comunitats de l'estat , està clar que la facultat per a fer amics, està si més no, força rovellada. Acabarem - de moment - amb la crisi de govern, en la que tothom surt confirmat en el seu càrrec, i enlloc de reduir el nombre de càrrecs públics, els uns per elecció i els altres per designació [ càrrecs de confiança ] , resulta que finalment s'augmentaran per tal de coordinar-se de forma més eficaç - com a mínim, hi ha aquí el reconeixement d'una descoordinació, oi ? - . Del debat de l'Estatut, - quan toqui - en parlarem.

Hi ha una anècdota de Napoleo, Emperador ja de França, passa revista a una unitat del exercit, i es detura davant d'un soldat que en un excés de marcialitat, desentona fins i tot de la resta; en adreçar-se a ell, tot i preguntant-li pel seu rang, rep aquesta contesta " en l'actualitat sóc soldat ras, però tinc "fusta" de General", la resposta de Napoleo està a totes les antologies, pensareu en tu, quan em calguin Generals de Fusta.

Nosaltres, lluny de seguir els dictats de la raó, sembla que ens varen deixar ensarronar per l'aparença, i ens trobem ara, que com a mínim fins a les properes eleccions, tenim al capdavant del govern de Catalunya, un President de Fusta, oi ?

mora.a@guimera.info