Fugint amb el botí

El meu patró és molt capritxós. Per això hem robat aquell enorme diamant, peça única i absolutament invendible. Per això ara em toca travessar Austràlia d'est a oest amb el cotxe, és una ruta tan impensable que ni la vigilarà, i ell podrà gaudir de la joia a la seva finca de Perth. Jo, per fer aquest viatge, cobraré prou com per retirar-me.

Era al tercer dia de desert i estava aclaparat. El que més havia temut del viatge era la soledat, però després de que aquell autoestopista aborigen del dia abans no m'hagués dit una paraula en cinc-cents kilòmetres, ara ja no se'm fa pesada. El que sí que em té rebentat és la monotonia del paisatge. Per afegir-hi maldecaps, el cotxe se m'està començant a escalfar. Encara n'hi ha per moltes hores de dia, però amb sort, si trobo aviat una benzinera amb un motel, em sembla que m'hi quedaré fins demà. I de passada miraré de donar-li un bon repàs a aquest vehicle...

***

Definitivament el cotxe m'ha jugat una mala passada: s'ha quedat parat. Fa dues hores que camino per la carretera, i ni un sol cotxe... oh, allà hi ha una senyal... a veure si m'indica alguna cosa... oh, no!

"Propera estació de servei, 174 km"

No hi ha més gran fortuna, en aquest món, que portar milions de dòlars a la butxaca. Els milions de dòlars, ara mateix, més inútils de tots.