Fugida

Un relat de: deòmises

Pressento que algú em segueix, algú que desitja la meva mort. Carrerons foscos, buits. Jo sol, escoltant passes, sentint el desig d'aquell desconegut, ignorant com burlar la seva persecució. És una cosa vital aconseguir-ho: no m'agrada la idea d'ésser immortal.

Comentaris

  • Estic d'acord amb Clar de Lluna[Ofensiu]
    Dídac Sanahuja | 30-04-2008 | Valoració: 10

    Aquest és un relat breu, brevíssim que sembla més ua prosa poètica que un relat en sí.

    Jo també hi veig un joc de paraules diabòlic que gira la truita al darrer moment. Algú desitja "apoderar-se" de la mort d'algú altre, no pas assassinar l'altra persona. Ho he entès així.

    Dídac Sanahuja

  • Clar de lluna | 17-03-2008

    ...doncs a mi m'ha agradat! No hi entenc, però més que prosa, sembla prosa poètica! Amb poques frases dius molt i això és bo!

    Per cert, acabo de llegir la teva biografia i per sorpresa meva et dius Lluís! És que pensava que eres dona, no sé perquè! Respecte l'any, jo també sóc del 78, l'any de la constitució, què hi farem!

    Vaig a espiar el teu bloc abans de llegir alguna poesia...

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

308441 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978