Foscor

La foscor es menja als homes,
els digereix,
i els torna nombres.
Sense rostre es mouen
i fan, només fan.
La foscor ho cobreix tot,
eclipsa somriures
i es disfressa de realitat.
Enganya als homes,
als que volen que sigui fàcil el món,
als que volen viure ràpid,
als que sols son eines d'altres homes
o de grans causes,
buides.
La foscor s'impregna als llibres i als diaris
i muta en ones a radios i televisors.
La foscor es compra i es ven
en forma d'éxit.
La terra fa pudor a mort.
Les eines velles no són útils
i en calen de noves per seguir fent.
Les antigues són oblidades i les noves
piquen de nou amb la promesa de l'éxit.
Però de nou tot és foscor.
Sols, de vegades, als cors
de dones i homes
brillen petites espurnes
i la foscor tremola,
doncs hi han estrelles
als cors de tots els homes.