Fer o desfer el país?

L'aforisme llatí ens diu dabo mihi factum, dóna'm fets! , i davant la constant argumentació de l'emigració, que podem dividir en almenys en: no Espanyols, Espanyols de tipus "normal", Espanyols anticatalans i catalans del interior, que gràcies a ells, el país ha crescut ; que han aixecat Catalunya, que ..... , no pocs dels catalans de tota la vida, cada vegada amb més vehemència manifesten també :

A)Que certament el creixement de Catalunya es visible, però potser no sempre desitjable, i en poques ocasions convenient en termes de país.

B)Que Catalunya - com a país - existia molt abans del feixisme, i amb moltes lluites finalment havíem aconseguit treure'ns del damunt, els "mals usos feudals", el pagament de "burots", i tot un reguitzell de pràctiques nefandes, que gràcies bàsicament a l'emigració han anat tornant. Recordar només que des de la frontera amb França fins a la del país València, la xarxa de "burots" funciona des de fa més de 25 anys !!!!. Alhora, i potser perquè la població fou en algun temps reducte de la llibertat i la democràcia, la única autopista de pagament d'andalusià, és la que porta fins a Cadis.

C)Que fins en el terreny religiós i folklòric, hem fet un pas endarrere; davant el culte de la Mare de Déu de Montserrat, quantes i quantes advocacions d'altres terres han arrelat entre nosaltres? Quina festa més enllà de la Feria de Abril concentra tota l'atenció dels mitjans de comunicació públics i privats, i rep - cada vegada amb més entusiasme - la visita dels nostres politics, de tots els colors?

Tinc un bon amic del Líban, al que vaig conèixer per la gran vinculació entre aquest país i Catalunya; de la zona eren una gran part dels àrabs que vingueren en el període 700-1400, i es molt freqüent trobar cognoms comuns entre els catalans i els habitants del Líban ; està passant uns dies entre nosaltres, i amb gran patiment segueix la situació del seu país i des de fa uns dies també del nostre, l'ha preocupat i molt l'aparició d'unes tanques publicitàries, en les que sense mirar-nos, un polític ens adverteix que "ara es l'hora dels catalans " ; en el seu pensament, això es el final d'una llista, que potser, potser començaria amb la seva sortida de Espanya, i passant pels kurds, la bona gent d'Irak i l'Afganistan , i totes les minories que us sembli bé d'afegir, acabaria "ara es l'hora dels catalans", en la darrera neteja ètnica. M'està costant molt de convèncer-lo, i fins temo que sigui a mi a qui acabi fent creure que la màquina de l'anticatalanisme es tornarà a posar en marxa, amb renovades energies.

Amics lectors, hi ha lectures per a tots els gustos, però certament el futur de Catalunya, de la seva llengua i la seva cultura, que mai hem tingut ni mínimament assegurats, sembla que no tant sols continua en aquesta fràgil situació, sinó que clarament empitjorarà a curt termini.

Mística font de l'aigua d ela vida
Rageu del cel el cor de món país
Dons i virtuts, deixeu-li per florida
Feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Amén.

© Antonio Mora Vergés